Revisió del 16:02, 8 juny 2014 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 11:35, 9 juny 2014 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.427 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències Edició següent →
Línia 4: '''El Poble-sec''' és un barri del districte de [[Sants-Montjuïc]] de la ciutat de [[Barcelona]]. Té al voltant de 70 hectàrees d'extensió i està situat a l'estreta llenca urbana entre [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]] i l'avinguda del [[Paral·lel]]. La costa del poble sec, com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, i disposava d'una via d'accés a la ciutat.<ref>{{ref-llibre \|cognom= \|nom= \|capítol=Drassanes Reials \|títol=Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011 \|editorial=Ajuntament de Barcelona \|data=2012 \|pàgines=151 \|isbn=}}</ref>. El port fou usat habitualment fins al [[segle X]] i esporàdicament fins al [[segle XIV]].<ref>{{ref-llibre \|cognom=Terradas Muntañola \|nom=Robert \|títol=Las Atarazanas de Barcelona: Trazado, construcción, y restauración \|llengua=castellà \|editorial=Editorial Enginyeria i Arquitectura La Salle \|data=2009 \|pàgines=22 \|isbn=978-84-937011-9-2}}</ref> A principis del [[segle XIII]] ja es construïen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], en uns terrenys que [[Jaume el Conqueridor]] va prohibir la construcció de noves cases i ordenà l'enderroc de les existents.{{sfn\|Terradas Muntañola\|2009\|p=24-25}} Durant el regnat de [[Pere el Gran]] entre els anys [[1275]] i el [[1285]], es va iniciar la construcció de les [[Drassanes Reials de Barcelona]], que constaven d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert per la banda del mar emmarcant un gran pati central descobert, amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Cubeles, Albert; Moreno, Iñaki; Nadal, Esteve\|títol=Noves descobertes arqueològiques a la Drassana reial de Barcelona\|publicació=Revista de Catalunya\|data=2012\|pàgines=117-139\|volum=278\|exemplar=278\|consulta=16/3/2013}}</ref> Aquest barri va ser, de fet, el primer [[eixample de Barcelona]], anterior al projectat per l'[[Ildefons Cerdà]]. Les muralles de Barcelona van ser enderrocades el [[1854]] i el pla de l'Eixample va ser aprovat cinc anys més tard, però els propietaris van trigar encara uns anys a edificar, per les reticències contra el projecte d'en Cerdà. Els terrenys situats a la banda més propera al mar de la falda de la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]] no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques. Línia 10: Els propietaris van començar a a parcel·lar-los segons les seves conveniències, a partir de [[1858]], i a edificar senzilles cases per obrers. Van néixer així els barris de la [[França Xica (Poble-sec)\|França Xica]], [[Santa Madrona (Poble-sec)\|Santa Madrona]] i les [[Hortes de Sant Bertran]], després agrupats sota el nom genèric de Poble-sec. Segons l'historiador Miquel Badenas, l'origen de la denominació de "Poble Sec" es troba en el fet que l'activitat de les fàbriques que s'instal·laren a mitjans del XIX, van assecar els pous d'aigua de les [[Hortes de San Bertran]].<ref>http://elpais.com/diario/2005/07/08/catalunya/1120784845_850215.html</ref><ref>http://www.bcn.cat/biblioteques/itineraris/iti7/poble_sec.pdf</ref>.

El Poble-sec: diferència entre les revisions