Canal de Lanaye: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i l'inauguració està > i la inauguració està
m Corregit: inaugurada al [[1961 > inaugurada el [[1961
Línia 16:
El '''Canal de Lanaye''' (en [[neerlandès]] ''Kanaal van Ternaaien)'' és un [[vies navegables de Bèlgica|canal de Bèlgica]] que enllaça el [[Canal Albert]] al nucli [[Lanaye]] ([[neerlandès|nl]] ''Ternaaien)'' de la ciutat de [[Visé]] amb el [[Mosa]] a la frontera [[Bèlgica|belgo]]-[[Països Baixos|neerlandesa]].<ref>E. E. Benest, «Canal de Lanaye», ''Inland Waterways of Belgium,'' 1960, pàgina 121</ref> El 2011, s'hi van transportar 20,64 de milions de tonelades/km de mercaderies.<ref>[http://voies-hydrauliques.wallonie.be/opencms/export/sites/met.dg2/doc/fr/nav/statistiquesnavigation2011synthetique.pdf ''Synthèse statistique du transport fluvial de marchandises en Wallonie 2011]'', Namur, Direcció general operacional de la mobilitat i de les vies hidràuliques,'' 2012, pàgina 8</ref>
 
[[Fitxer:Maas en Kanaal Ternaaien.jpg|thumb|left|Aiguabarreig del canal (al primer pla) amb el [[Mosa]] (al segon pla)]] S'ha construït junt amb el Canal Albert. Tot i ésser un canal curtet forma un enllaç crucial que connecta el [[port de Lieja]] mitjançant el [[Julianakanaal]] amb la xarxa de les vies navegables neerlandeses i el port de Rotterdam. Aviat, la nova resclosa s'adverà massa petita i al [[1958]] l'obra per a una nova, la 3, més ampla començà inaugurada alel [[1961]]. Només vint anys més tard, aquesta va tornar a ser insuficient i també va tenir problemes tècnics i de manteniment. És força sovint fora servei i es formen aleshores llargues cues d'embarcacions a ambdues entrades. Des d'aleshores, el problema del ''bouchon de Lanaye'' (traducció: l'embús de Lanaye) va esdevenir un malson crònic pels governs successius.
 
[[Fitxer:Cementfabriek ENCI en Kanaal Ternaaien.JPG|thumb|left|Fàbrica de ciment ''ENCI'' al tram neerlandès del canal]]L'estat Belga i des del [[1995]] el govern de la [[Valònia|regió valona]] que adquirí les competències relativament a les infraestructures, van negociar amb el govern neerlandès el projecte de la quarta resclosa. Com que l'enllaç és molt més important per a l'economia del port de Lieja que per la dels Països Baixos i que els darrers no tenien gaire presa i feien pressió per que la factura passi al govern való, l'acord només va ratificar-se al [[2001]] i l'obra hauria de començar al [[2008]].