Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: Atrevit]] al [[1369 > Atrevit]] el [[1369
El rei de França va donar Flandes Reial al primer comte [[Balduí I de Flandes]]<ref>{{GEC|0222405|Balduí I de Flandes}}</ref> anomenat «amb el braç de ferro» des de l'any 862. Volia crear així un para-xocs entre el seu regne i els invasors del Nord o els [[Víkings]]. El comtat va conèixer un primer auge al segle XII sota el comte [[Felip d'Alsàcia]] quan la indústria de la llana floria. Molts mercats coberts (''lakenhalle'') i torres de vila (''[[belfort (talaia)|belfort]]s'') es varen construir en aquesta època.
 
L'any [[1278]] amb l'adveniment del comte [[Guiu de Dampierre]] el comtat passà a la casa de [[Dampierre]]. Després del casament de Margareta de Male amb [[Felip II de Borgonya]],<ref>{{GEC|0026325|Felip II de Borgonya}}</ref> dit [[Felip l'Atrevit]] alel [[1369]], passà sota la dominació de la casa de [[Dinastia de Valois|Valois]], mestres del [[Ducat de Borgonya]].
 
Quan Maria de Borgonya morí al [[1482]] el comtat passà a son espòs Maximilià d'Àustria de la família dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]]. Son fill, [[Felip I de Castella]], anomenat també [[Felip el Bell]] va esdevenir comte, i el comtat feia part de les [[Disset Províncies]] reunit amb el ducat de Borgonya. D'aquest temps data la denominació «països baixos» (encara no era un nom d'un estat) en contrast amb els «països alts» de Borgonya. Les [[Disset Províncies]] van esdevenir una [[unió personal]]: el sobirà era al mateix temps comte de Flandes, duc de [[ducat de Brabant|Brabant]], comte d'Holanda etcètera.
1.109.849

modificacions