Història del Reial Madrid Club de Futbol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 1. Al [[1952 > 1. El [[1952
m Corregit: Munic]] al [[1987 > Munic]] el [[1987
Línia 126:
El [[22 de maig]] de [[1985]], l'equip guanya la seva primera [[Copa de la UEFA]] davant el [[Videoton FC Fehérvár|Videoton FC]] d'[[Hongria]]. A aquest equip ja hi jugava la gran generació de futbolistes de la pedrera del club blanc, la ''Quinta del Buitre''. Aquest no va ser l'únic títol europeu d'aquests joves jugadors, ja que a l'any següent, també van guanyar aquest campionat davant el [[1. Fußball-Club Köln|Colònia]] [[Alemanya|alemany]]. Aquests dos campionats seran molt recordats per l'afició madridista per les grans remuntades aconseguides per l'equip blanc. L'[[Royal Sporting Club Anderlecht|Anderlecht]] guanyà al partit d'anada per 3-0, i al [[estadi Santiago Bernabéu|Bernabéu]], li van caure 6 gols, durant els vuitens de final de l'any [[1985]]. A la temporada següent, després d'un 5-1 a [[Alemanya]], contra el [[Borussia VfL 1900 Mönchengladbach|Borussia Mönchengladbach]], es va aconseguir remontar a l'estadi madrileny, gràcies a un 4-0. L'equip rival d'ambdues semifinals va ser l'[[Internazionale Milano Football Club|Inter de Milà]], contra el qual l'equip blanc va haver de remuntar sengles 2-0 i 3-1 en contra. Al campionat domèstic, el Real Madrid guanyà la primera de cinc lligues consecutives de la ''Quinta del Buitre''. Durant aquestes temporades, [[Ramón Mendoza]] assumiria la presidència del club blanc.
 
Després de guanyar les dues Copes de la UEFA, va aconseguir arribar a 3 semifinals consecutives de la [[Lliga de Campions de la UEFA|Copa d'Europa]], perdent contra el [[Bayern München|Bayern de Munic]] alel [[1987]], contra el [[PSV Eindhoven]], (que va ser campió empatant els últims cinc partits de la competició) i contra el poderós [[AC Milan]].
 
El Real Madrid va guanyar la seva dissetena [[Copa del Rei de futbol|Copa del Rei]] el [[26 de juny]] de [[1993]] en guanyar al [[Real Zaragoza]] a l'estadi [[estadi de Mestalla|Luis Casanova]] de [[València]]. Els dos gols del partit els van ficar els madridistes Mikel Lasa i Emilio Butragueño. L'entrenador blanc era Benito Floro. La [[Supercopa d'Espanya]] la van disputar el Real Madrid i el [[FC Barcelona]], guanyant l'equip blanc al [[Estadi Santiago Bernabéu|Bernabéu]] per 3-1, i empatant al [[Camp Nou]], aconseguint el quart títol en cinc cops que el va disputar fins aleshores.