Lavrenti Béria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Stalin al [[1953 > Stalin el [[1953 |
m Corregit: eliminació al [[1953 > eliminació el [[1953 |
||
Línia 42:
El [[1924]], encapçalà la repressió de l'[[Alçament d'Agost|alçament nacionalista georgià]], després del qual van resultar executades unes 10.000 persones. Per la seva tasca, Bèria va ser nomenat cap de la ''divisió política-secreta'' de l'OGPU Transcaucasià i va rebre l'[[Orde de la Bandera Roja]].
El 1926, Bèria esdevingué cap de l'OGPU Georgià i va conèixer al també georgià [[Ióssif Stalin]], convertint-se en un aliat de Stalin en el seu ascens del poder dins del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|Partit Comunista]] i del règim soviètic. El 1931 Bèria esdevingué Secretari del Partit Comunista de Geòrgia, i a l'any següent, de tota la regió transcaucàsica, fins a arribar a ser membre del [[Comitè Central del PCUS|Comitè Central]] del Partit Comunista el 1934. En aquests moments començà a atacar els seus companys del Partit Comunista de Geòrgia, dirigint-se en particular cap a [[Gaioz Devdariani]], Ministre d'Educació de l'RSS de Geòrgia. Bèria ordenà la mort dels germans de Devdariani, George i Xalva, que ocupaven càrrecs importants a la Txeka i al Partit Comunista, respectivament. Gaioz Devdariani va ser acusat de violar l'Article 58, a l'haver portat a terme activitats contra-revolucionàries; sent executat el 1938. Fins i tot quan va abandonar Geòrgia, Bèria va controlar el Partit Comunista de la república fins al moment de la seva eliminació
El 1935, Bèria era un dels subordinats de Stalin en qui aquest confiava més. Cimentà el seu lloc al costat de Stalin amb un llibret titulat ''Sobre la història de les organitzacions bolxevics al Transcaucas'', a on la que enfatitzava el paper de Stalin. Quan el 1934 Stalin inicià la [[Gran Purga|purga]] del Partit Comunista i del govern, després de l'assassinat de [[Sergei Kirov]], Bèria inicià les purgues al Transcaucas.
| |||