Montgat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al temps que > al mateix temps que
m Corregit: Alegria. En torn al [[1700 > Alegria. Entorn del [[1700
Línia 195:
La devoció per la [[Mare de Déu de l'Alegria]] és centenària en la vida montgatina i tianenca. Tant és així que ja a finals del [[segle XV]] li fou dedicat un altar a l'església parroquial de Sant Cebrià de Tiana, tot i que d'antuvi ja era invocada amb l'advocació de Santa Maria de Montalegre, portada per l'orde cartoixà al seu monestir de la Conreria, construït entre els anys [[1415]] i [[1463]]. L'Església parroquial de Sant Cebrià de Tiana fou consagrada el 23 de novembre del [[1100]] (encara que pot ser que anteriorment es celebressin les seves cerimònies religioses a la Capella de Sant Martí), i cap al [[1500]] s'erigeix un altar a Nostra Senyora de l'Alegria.
 
EnEntorn torn aldel [[1700]] es constituí la Confraria de Nostra Senyora de l'Alegria pels pescadors de Montgat, amb una nova imatge beneïda el 1701. El [[1788]] fou reconstruït l'altar, dotant-lo d'un nou [[retaule]]. Pels voltants del [[1800]], aquesta confraria tingué una intensa activitat; erigeixen un nou retaule i el 1808 estrenen una bandera. Durant aquesta primera meitat del [[segle XIX]] els pescadors i mariners celebraven oficis per Sant Joan i per Sant Pere, així com per la festa del titular de la parròquia, Sant Cebrià.
 
Amb la construcció de l'església parroquial de [[Sant Joan de Montgat]] i la seva constitució com a parròquia independent de Tiana l'any [[1868]], els pescadors de Montgat deixaren d'utilitzar la de Tiana i per tant es va extingir la Confraria i el culte a la Mare de Déu de l'Alegria. L'any [[1886]] fou consagrat l'actual temple parroquial de Sant Cebrià de Tiana; això portà com a conseqüència que el temple primitiu quedés tancat al culte i l'advocació de la Mare de Déu de l'Alegria s'oblidés, tot i que conservà al seu interior l'altar i la imatge.