Reichstag (edifici): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ocupants al 1971 > ocupants el 1971
m Corregit: més (al [[1927 > més (el [[1927
Línia 61:
Guillem II, kàiser des del 1888, es va mostrar satisfet amb el resultat de les obres quan va veure l'edifici. Havia donat suport a Wallot en l'assumpte de la ubicació de la cúpula, tot i que al principi li havia disgustat la mateixa existència d'aquesta, ja que representava un símbol del poder del parlament (entitat que no era del seu grat) i a més era més alta que la del [[Palau Reial de Berlín]] (67 metres). No obstant això, des del 1892 es va començar a percebre una creixent antipatia de l'emperador cap a l'edifici, que va qualificar com "súmmum del mal gust" i "creació totalment fallida", i al qual injuriava en privat cridant ''Reichsaffenhaus'' (casa de micos de l'Imperi).
 
En general el Reichstag estava ben preparat per complir les seves funcions com a seu parlamentària. L'enginyeria estava a l'avantguarda de la seva època. Un equip de generació elèctrica pròpia proveïa corrent a l'edifici. Disposava de calefacció centralitzada amb sensors tèrmics, [[ventilador]]s elèctrics, finestres dobles, telèfons, excusats amb cisterna,... A més de les sales de reunió per als parlamentaris i el ''[[Bundesrat (Alemanya)|Bundesrat]]'' existien sales de conferències, una sala de lectura, una altra on se servien refrescs, guarda-robes, bugaderies i vestidors, etc. La [[biblioteca]] comptava amb 90.000 volums en el moment de la seva obertura i espai lliure per 230.000 més (alel [[1927]] ja tenia 260.000 volums). A l'arxiu del Reichstag es vanclassificar aviat milions de notes manuscrites que podien ser enviades a la sala de lectura mitjançant un enginyós sistema [[pneumàtica|pneumàtic]].
 
Malgrat tot, aviat va quedar de manifest una carència: no hi havia suficients sales de treball per a tots els diputats. En comparació amb altres parlaments europeus, el Reichstag era amb els seus 138×96 m relativament petit. Les necessitats d'un parlamentari fictici van ser descrites en una publicació de l'època de la següent manera: "De què li serveixen (...) els delicats panells de fusta, la inigualable vista de la Königsplatz (...), si no pot trobar una cadira buida i una taula lliure per llegir i escriure tranquil·lament? ".