Ruptura sinosoviètica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Xina al [[1989 > Xina el [[1989 |
m Corregit: tard, al [[1962 > tard, el [[1962 |
||
Línia 9:
L'ajuda de la Unió Soviètica a la Xina va ser vista com a mesquina i interessada per molts dirigents xinesos, entre ells Mao, a qui ja Stalin havia tractat amb menyspreu en la seva primera visita a Moscou el desembre de [[1949]]. Si bé el prestigi de Stalin havia mantingut les formes i la necessitat de la col·laboració amb l'únic aliat natural amb qui podia comptar un nou règim comunista, la pujada al poder de [[Nikita Khrusxov]] va revelar les profundes discrepàncies entre les dues parts. A més, l'abandonament de l'ortodòxia ideològica per part de Khrusxov, que fins i tot parlava d'aconseguir una "convivència pacífica" amb l'Occident capitalista, va enfurismar a Mao, per a qui la lluita contra el [[capitalisme]] fins a la seva aixafada era un dogma ideològic irrenunciable.
Així, Mao començava a veure la Xina com el nou referent real del comunisme al món, que havia d'abandonar a una Unió Soviètica que traïa a la causa ideològica. Precisament aquest creixent enfrontament ideològic portaria la Unió Soviètica a cancel·lar el seu projecte d'ajudar la Xina en el seu projecte nuclear. Khrusxov, temorós d'un enfrontament armat amb [[Estats Units]] per la qüestió de [[Taiwan]], no donava suport a les accions militars de l'exèrcit xinès, l'[[Exèrcit Popular d'Alliberament]], contra els arxipèlags de [[Matsu]] i [[Quemoy]], controlats pel règim nacionalista de Taiwan, al final de la [[dècada del 1950]]. L'any [[1960]], la Unió Soviètica ordenava la sortida de tots els seus experts establerts a la Xina i cancel·lava els projectes de cooperació tècnica. Uns anys més tard,
== Disputes territorials i enfrontament armat ==
| |||