Westerwolde: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: revoltar. Al 1530 > revoltar. El 1530
m Corregit: Ja al [[1593 > Ja el [[1593
Línia 11:
Westerwolde pertanyia al bisbat d'[[Osnabrück]] pels afers religioses però políticament al [[príncep-bisbe|principat bisbal]] de [[Münster]]. Vers la fi de l'[[edat mitjana]], Münster va infeudar el territori a la família d'Addinga. Aquesta va construir el castell Wedderborg i imposar un règim molt opressiu. Des del [[segle XV]] la població va començar a revoltar. El 1530, el [[ducat de Guelre|duc de Guelre]] va adquirir-lo però va perdre'l ja al [[1536]] quan les tropes de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] sota el cabdill, ''[[stadhouder]]'' [[Georg Schenck van Toutenburg]] van conquerir-lo. Després de la victòria, Carles V va infeudar Westerwolde a Schenck.
 
Només uns 57 anys va ser una possessió espanyola. Ja alel [[1593]], a la fi del regne de [[Felip II de Castella]], [[Guillem Lluís de Nassau-Dillenburg]] va conquerir Westerwolde en nom dels [[Estats Generals dels Països Baixos|Estats Generals]] i va esdevenir una [[Terres de la Generalitat|terra de la Generalitat]]. En vendre'l al [[1619]] a la ciutat de [[Groningen]] va integrar-se de fet a la província del mateix nom. Al segle XVII, el príncep-bisbe de Münster va assetjar dues vegades de reconquerir el seu territori, però mai no va reeixir. L'aniversari de la seva darrera desfeta, al [[28 d'agost]] de [[1672]] va esdevenir la festa major de Groningen, amb el nom ''Gronings Ontzet'' (traducció: alliberament de Groningen).
 
Des d'aleshores comença la [[pòlders|polderització]] dels aiguamolls de Bourtange, el que va posar fi a l'aïllament mil·lenari de Westerwolde. Es van construir els canals [[Mussel-Aa-kanaal]] i el [[Ruiten-Aa-kanaal]] i al segle XIX van connectar la regió a la xarxa tramviària.