Historicisme arquitectònic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació culturcat
Cap resum de modificació
Etiqueta: paraulotes
Línia 6:
Els arquitectes catalans del modernisme van emprar elements historicistes neogòtics en les seves obres. [[Antoni Gaudí]] en la casa Figueres o Torre [[Bellesguard]], per exemple, evoca les fortaleses medievals amb merlets o [[Josep Puig i Cadafalch]] usa nombrosos elements escultòrics neogòtics a la [[Casa Amatller]].
 
=mmmmmmmmiiiiiiieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeerrrrrrrrrrrrrrrrrrrrddddddddaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
== Història ==
puta polla el rubius que te follen
El terme 'historicisme' designa l'interès històric per les manifestacions artístiques del passat. Aquesta actitud va assolir el moment culminant durant el segle XIX, quan els artistes van buscar en el passat o en llocs remots, considerats exòtics, noves formes d'expressió artística. Les manifestacions concretes de l'historicisme en el camp arquitectònic van ser els diversos 'revivals' del segle XIX: el ''greek revival'', el ''gothic revival'' o [[neogòtic]] i l'[[eclecticisme]].<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Historicismes i revivals |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=af8e110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>
 
A mesura que s'aprofundia en els estudis arqueològics i històrics, es descobrien noves possibilitats i es van rescatar altres estils del passat com el [[Arquitectura romànica|romànic]], el [[Arquitectura bizantina|bizantí]] o el [[Art mudèjar|mudèjar]]. El llenguatge oferia dues possibilitats: la recreació arqueològica, és a dir, la repetició fidel de les formes dels exemples antics, o la reinterpretació i l'ús més lliure de les formes, de vegades perquè no mantenien el model original i d'altres perquè s'acoblaven o barrejaven de forma anacrònica i donaven lloc a l'[[eclecticisme]]. En general es pot parlar de dues postures: els que van buscar en el passat històric la solució ideal i van donar lloc als diferents historicismes, i els que van recórrer a la conjunció dels aspectes més positius de l'arquitectura al llarg de la història, fonent-los en un sol llenguatge, el resultat del qual va ser l'eclecticisme. Ambdós coincideixen a buscar un nou llenguatge alternatiu a l'expressió única classicista.<ref name="gencat1307"/>
 
A Europa, des del començament del segle XIX, es manifesta un fort desig de rescatar el passat medieval. Els motius d'aquesta actitud són múltiples: la revitalització religiosa, els sentiments nacionalistes que porten a una identificació amb el passat històric, però també la recerca d'un estil nou després de l'abandó del model clàssic.<ref name="gencat1307"/>
 
== A Europa ==