Calahorra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
m Corregit: causa de ella van > causa d'ella van |
||
Línia 60:
{{cita| ''Arribava a comprendre, en adreça oest-aquest, les dues ribes de l'Ebre des de la desembocadura del [[Baias]] a [[Miranda de Ebro|Miranda]], fins a Mendavia i solament el marge dret des de [[Mendavia]] fins a Alfaro, al costat de les aigües de l'Alhama en Alfaro; en direcció nord-sud, des de les aigües del mar Cantàbric fins a la divisòria fluvial dels Cameros amb les seves cotes més altes de San Lorenzo i els ports de Piqueras, Oncala i El Madero, en les proximitats del Moncayo on es troben Cervera i Magaña. Dintre del regne de Navarra s'estenia fins a les viles de [[Desojo]], [[Torralba de Ribota|Torralba]] i [[El Busto]]. A més de la franja de les valls basques fins al mar i les terres d'[[Eulate]] a Navarra. Aquesta extensió es va mantenir fins a l'any 1861.''|Eliseo Sáinz Ripa, ''Sedes episcopales de la Rioja: Siglos IV-XIII''<ref>{{citar llibre |cognom=Sáinz Ripa |nom=Eliseo |títol=Sedes episcopales de la Rioja: Siglos IV-XIII |llengua=castellà |editorial=Diócesis de Calahorra y La Calzada-Logroño |data=1997 |pàgines= |isbn=}}</ref>}}
El manteniment de la residència del bisbe ha arribat als nostres dies, encara que hi ha hagut intents de traspassar-la a la capital riojana, denominant-se en l'actualitat ''diòcesi de Santo Domingo, Logronyo i Calahorra''. [[Ramir I d'Astúries]] va proclamar en el segle IX el Vot de Santiago en la Catedral de Santa María, que va estar vigent fins a la promulgació de la Constitució de les Corts de Cadis. Els musulmans van conquistar la ciutat l'any 714 deixant la seva empremta en l'agricultura i l'urbanisme. La importància estratègica de Calahorra també seria fonamental en la dominació àrab. A causa
Va ser incorporada al Regne de Castella per [[Alfons VI de Castella]] encara que es van mantenir les lluites frontereres amb Navarra i Aragó. Amb la conquesta de Navarra per Ferran el Catòlic, en [[1512]], es pacificà definitivament tota la zona. La ciutat va ser visitada pel papa [[Adrià VI]] el [[22 de març]] de [[1522]].
| |||