Camp magnètic: diferència entre les revisions

}}</ref> La gran obra de Gilbert és ''[[De Magnete]]'', que va ser publicada l'any [[1600]] i va ajudar a establir l'estudi del magnetisme com una ciència.

 

| nom = John

| títol = A Treatise of Artificial Magnets, in which is shown an easy and expeditious method of making them superior to the best natural ones: and also, A Way to improve the Natural ones, and of changing or converting their Poles

| url = http://books.google.cat/books?id=E1iPyMlagS8C&hl=ca&source=gbs_book_other_versions

| consulta = 28 d'abril del 2012

| editorial = Vrin

| llengua = francès

Els físics utilitzen dues magnituds per referir-se als camps magnètics per a les quals s'utilitza la notació <math>H</math> i <math>B</math>. El camp vectorial <math>H</math> és conegut en el món de l'[[electrotècnia]] com ''intensitat de camp magnètic'' o ''força de camp magnètic''. El camp vectorial <math>B</math> és conegut com a ''[[densitat de flux magnètic]]'', ''inducció magnètica'' o simplement ''camp magnètic'', com en el cas dels físics i es mesura en tesles (T) al Sistema Internacional, que equival a [[Weber (unitat)|webers]] (Wb) per [[metre quadrat]] o [[volt]]s [[segon]] per metre quadrat. El [[flux magnètic]] es mesura en webers, per tant el camp <math>B</math> és una densitat per unitat de superfície. El camp vectorial <math>H</math> es mesura en [[ampere]]s/[[metre]] al Sistema Internacional d'Unitats i se'l podria considerar com una analogia del camp [[desplaçament elèctric]] representat per <math>\mathbf{D}</math> i mesurar en amperes-segon per metre quadrat. Malgrat el terme ''camp magnètic'' ha estat històricament reservat per <math>H</math> i <math>B</math> ha estat conegut com a ''inducció magnètica'', avui dia <math>B</math> és considerat com a l'entitat fonamental i molts autors s'hi refereixen com a ''camp magnètic'', excepte quan el context no permet diferenciar si es tracta de <math>H</math> o de <math>B</math>.

 

 

(1) '''Corrent d'inducció magnètica''' causa una densitat de corrent magnètic

Invertint la direcció de '''''m''''' s'inverteix la força resultant. Imants amb '''''m''''' oposada a '''''B'''' són empesos a regions de camp magnètic més '''baix''', a condició que l'imant, i per tant, '''''m''''' no giri a causa de parell de forces magnètiques. Això és el que passa en el cas de pols iguals de dos imants que s'apropin l'un a l'altre. La capacitat d'un camp magnètic no uniforme per ordenar de forma diferent dipols orientats és la base de l'[[experiment Stern-Gerlach]], que va establir la natura mecànica quàntica dels dipols magnètics associats amb àtoms i electrons.<ref name=Kirsh>

 

 

</ref><ref name=Townsend>

 

 

</ref>

Matemàticament, la força sobre un imant que té un moment magnètic '''''m''''' és:<ref name=Trigg>

 

 

</ref>