Camp magnètic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎B i H: ha copiat dues vegades "referir-se"
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 28:
}}</ref> La gran obra de Gilbert és ''[[De Magnete]]'', que va ser publicada l'any [[1600]] i va ajudar a establir l'estudi del magnetisme com una ciència.
 
El [[1750]] [[John Michell]] va publicar la seva obra “A Treatise of Artificial Magnets, in which is shown an easy and expeditious method of making them superior to the best natural ones: and also, A Way to improve the Natural ones, and of changing or converting their Poles"<ref>{{citar ref-llibre| cognom = Michell
| cognom = Michell
| nom = John
| títol = A Treatise of Artificial Magnets, in which is shown an easy and expeditious method of making them superior to the best natural ones: and also, A Way to improve the Natural ones, and of changing or converting their Poles
Linha 46 ⟶ 45:
| url = http://books.google.cat/books?id=E1iPyMlagS8C&hl=ca&source=gbs_book_other_versions
| consulta = 28 d'abril del 2012
| edició = 15a ed.| data = 1993
| data = 1993
| editorial = Vrin
| llengua = francès
Linha 99 ⟶ 97:
Els físics utilitzen dues magnituds per referir-se als camps magnètics per a les quals s'utilitza la notació <math>H</math> i <math>B</math>. El camp vectorial <math>H</math> és conegut en el món de l'[[electrotècnia]] com ''intensitat de camp magnètic'' o ''força de camp magnètic''. El camp vectorial <math>B</math> és conegut com a ''[[densitat de flux magnètic]]'', ''inducció magnètica'' o simplement ''camp magnètic'', com en el cas dels físics i es mesura en tesles (T) al Sistema Internacional, que equival a [[Weber (unitat)|webers]] (Wb) per [[metre quadrat]] o [[volt]]s [[segon]] per metre quadrat. El [[flux magnètic]] es mesura en webers, per tant el camp <math>B</math> és una densitat per unitat de superfície. El camp vectorial <math>H</math> es mesura en [[ampere]]s/[[metre]] al Sistema Internacional d'Unitats i se'l podria considerar com una analogia del camp [[desplaçament elèctric]] representat per <math>\mathbf{D}</math> i mesurar en amperes-segon per metre quadrat. Malgrat el terme ''camp magnètic'' ha estat històricament reservat per <math>H</math> i <math>B</math> ha estat conegut com a ''inducció magnètica'', avui dia <math>B</math> és considerat com a l'entitat fonamental i molts autors s'hi refereixen com a ''camp magnètic'', excepte quan el context no permet diferenciar si es tracta de <math>H</math> o de <math>B</math>.
 
La diferència entre els vectors <math>B</math> i <math>H</math> es pot trobar a la literatura científica des de l'escrit ''On Faraday's Lines of Force'' (Sobre les línies de força de Faraday) de [[James Clerk Maxwell|Maxwell]] publicat el [[1855]]. Que seria clarificat més tard al seu concepte de mar de vòrtex molecular a una nova publicació del seu escrit anterior el [[1861]].<ref>{{citar ref-web|url=http://vacuum-physics.com/Maxwell/maxwell_oplf.pdf|títol=On Physical Lines of Force, de J.C. Maxwell<!--Títol generat per bot-->}}</ref> En aquest context, <math>H</math> representa la vorticitat (espín), mentre que <math>B</math> era una vorticitat engrandida per la densitat del mar de vòrtex. Maxwell considerava la [[permeabilitat]] magnètica µ com una mesura de la densitat del mar de vòrtex. D'aquí la relació,
 
(1) '''Corrent d'inducció magnètica''' causa una densitat de corrent magnètic
Linha 158 ⟶ 156:
Invertint la direcció de '''''m''''' s'inverteix la força resultant. Imants amb '''''m''''' oposada a '''''B'''' són empesos a regions de camp magnètic més '''baix''', a condició que l'imant, i per tant, '''''m''''' no giri a causa de parell de forces magnètiques. Això és el que passa en el cas de pols iguals de dos imants que s'apropin l'un a l'altre. La capacitat d'un camp magnètic no uniforme per ordenar de forma diferent dipols orientats és la base de l'[[experiment Stern-Gerlach]], que va establir la natura mecànica quàntica dels dipols magnètics associats amb àtoms i electrons.<ref name=Kirsh>
 
{{ref-llibre |títol=The Particle Hunters |autor=Yuval Ne ̕eman, Y. Kirsh |url=http://books.google.cat/books?id=K4jcfCguj8YC&pg=PA56 |pàgines=56 |isbn=0521476860 |any=1996 |editorial=Cambridge University Press |edició=22a ed.}}
 
</ref><ref name=Townsend>
 
{{ref-llibre |títol=A Modern Approach to Quantum Mechanics |capítol=Stern-Gerlach experiments |pàgines=1–23 |autor=John S Townsend |url=http://books.google.cat/books?id=3_7uriPX028C&pg=PA3 |any=2000 |isbn=1891389130 |editorial=University Science Books |edició=22a ed.}}
 
</ref>
Linha 168 ⟶ 166:
Matemàticament, la força sobre un imant que té un moment magnètic '''''m''''' és:<ref name=Trigg>
 
See Eq. 11.42 in {{ref-llibre |títol=AIP physics desk reference |autor= E. Richard Cohen, David R. Lide, George L. Trigg |url=http://books.google.cat/books?id=JStYf6WlXpgC&pg=PA381 |pàgines=381 |isbn=0387989730 |editorial=Birkhäuser |any=2003 |edició=33a ed.}}
 
</ref>