Revisió del 18:34, 1 feb 2014 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) ← Edició anterior		Revisió del 21:55, 9 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: àmpliament > ampliament Edició següent →
Línia 22: Es va perfeccionar la [[caravel·la]] i aquest nou vaixell, juntament amb un [[astrolabi]] millorat, va permetre viatges llargs amb menys risc, ajudant a les grans exploracions portugueses i castellanes, especialment els viatges de Colom a Amèrica, un nou continent anomenat erròniament "les Índies" al començament perquè l'almirall creia haver arribat a Orient. Amb aquests viatges la Mediterrània deixa de ser el centre comercial per excel·lència i es veu substituïda pels oceans. [[Sejong]] va crear el [[hangul]], el sistema d'escriptura coreà. S'inventen el [[filaberquí]], que permet foradar de manera senzilla la fusta i estalviar temps de feina al fuster; el [[paracaigudes]] (com a mínim sobre plànol, ja que existeixen dubtes sobre la seva eficàcia) i l'[[arcabús]], un tipus d'arma de foc que seria ~~àmpliament~~ampliament usat per les tropes d'infanteria. Es publica l'''[[Imago Mundi]]'', un compendi de cosmologia i cartografia que suposa una evolució respecte als mapes medievals, ja que per exemple es col·loca el nord a dalt i es diferencien zones climàtiques. Però sense dubte l'invent més rellevant del segle és la [[impremta]] de [[Johannes Gutenberg]] (1450). Els xinesos ja feia segles que usaven tipus mòbils de fusta per imprimir els seus llibres però Gutenberg va crear tipus metàl·lics que van millorar la resistència del material. Eren possibles perquè les llengües europees eren alfabètiques i aleshores amb un nombre limitat de planxes es podia compondre qualsevol text, a diferència dels ideogrames xinesos, més complexos. Igualment va millorar la premsa, inspirant-se en el procés d'aixafament del raïm per obtenir vi, i va crear el seu taller d'impremta per encàrrec a Magúncia. De seguida van sorgir impremtes a les principals ciutats europees i la difusió de llibres va augmentar de forma exponencial, així com la circulació d'idees i traduccions que permetia. Per aquests motius la impremta està considerada un dels avenços més notables de la cultura. Línia 31: En arquitectura les grans innovacions van ser els espais amples, plens de llum i la influència grecollatina. [[Filippo Brunelleschi]] va construir el Duomo de Florència, amb una cúpula que combinava les tècniques antigues amb els càlculs matemàtics moderns. Es comença a construir la [[Ciutat Prohibida]] xinesa. A Amèrica, s'edifica el recinte del [[Machu Picchu]], la seu inca de més rellevància. La [[literatura del segle XV]] es va beneficiar ~~àmpliament~~ampliament de la impremta i del nou paper de les ciutats, ja que va augmentar el nombre de lectors potencials de cada obra, que ja no eren únicament nobles i religiosos. El [[segle d'or valencià]] va donar lloc a ''[[Tirant lo Blanch]]'', una de les novel·les cavalleresques de més èxit, i als poemes d'[[Ausiàs March]], que ja presenten un amor diferent al trobadoresc i més propers als models que Petrarca havia instituït el segle anterior. Es va compilar el [[Yongle Dadian]], una de les grans enciclopèdies xineses. La llengua de cultura continua sent el llatí, però les noves obres literàries ja s'escriuen totalment en les llengües nacionals respectives. Aleshores comencen els moviments per estandaritzar-les. Sorgeixen obres com el ''[[Catholicon]]'', un diccionari francès-bretó-llatí, o la gramàtica d'[[Elio Antonio de Nebrija]] per al castellà, la primera d'un idioma romànic.

Segle XV: diferència entre les revisions