Disc flexible: diferència entre les revisions

 

L'aparició i comercialització a gran escala d'unitats gravadores de [[disc òptic|discs òptics]] i [[Disc compacte|compactes]], i d'unitats de CD gravable i re-gravable ([[CD-R]] / [[CD-RW]]), l'abaratiment exponencial i progressiu dels seus costos de producció i preus de venda al consumidor, i la seva introducció gradual i posterior generalització en la majoria d'ordinadors personals i de llars, així com la innovació de nous formats i estàndards ([[Disc compacte|CD]] de 80 minuts, d'alta densitat, [[DVD]], DVD de doble cara o doble capa, [[HD DVD]], [[Blu-Ray]], etc.) que a poc a poc van multiplicant la capacitat i velocitat d'emmagatzematge, han permès la substitució gradual dels enutjosos sistemes de cinta magnètica per accessibles i ràpids sistemes de disc òptic com a suport principal i generalitzat de còpies de seguretat. Un intent a finals dels noranta (sense èxit en el mercat), de continuar amb els disquets va ser el [[SuperDisk]] (LS-120), amb una capacitat de 120 MB (en realitat 120.375 MiB <ref> 6.848 cilindres x 36 blocs/cilindre x 512 bytes, consulteu http://linuxcommand.org/man_pages/floppy8.html </ref>), sent el lector compatible amb els disquets estàndard de 3 ½ polzades.

La clau d'aquest desplaçament progressiu està en el major cost per bit de la superfície magnètica enfront de la superfície d'un mitjà òptic, la seva major fragilitat (necessiten ser protegits del contacte amb l'exterior, de la pols, la llum, canvis d'humitat i temperatura, electricitat estàtica, mitjançant sobres protectors o tancaments hermètics al buit), així com a la major complexitat i cost de producció del mecanisme lector/gravador d'una unitat de disc magnètic, tant si és fix com flexible, davant de la simplicitat del sistema lineal i d'una sola capa, per làser i revolució constant, de la unitat lectora i gravadora d'un mitjà òptic.