Erispoe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Corregit: informen sobriament: «Erispoe > informen sòbriament: «Erispoe
Línia 3:
== Biografia ==
 
Erispoe va succeir al seu pare al front del govern de Bretanya el 7 de març del [[851]]; va enfrontar tot seguit al rei franc [[Carles el Calb]] a la batalla de Jengland, (avui Jengland-Beslé) vora el riu Vilaine, el 22 d'agost del 851, i el va derrotar; els comtes Vivià del Maine i Hildemar (comte palatí) van morir a la batalla junt amb milers de francs mentre les pèrdues bretones foren mínimes. A les setmanes que van seguir a la batalla Erispoe es va trobar amb Carles el Calb a Angers i es va signar un acord de pau. Els [[Annals de Saint-Bertin]], on les derrotes de Carles el Calb són generalment omeses,<ref>[[Annals de Saint-Bertin]] : any 851[http://www.archive.org/stream/collectiondesm04guizuoft/collectiondesm04guizuoft_djvu.txt ], pàg. 151</ref> informen sobriamentsòbriament: «Erispoe, fill de Nominoe, va venir a veure a Carles a la vila d'Angers per donar-se les mans, i fou acollit i se li van donar les insígnies reials amb el poder que ja corresponia al seu pare, i se li va ajuntar el país de Rennes, el país de Nantes i el país de Retz.<ref>Citat per H. Guillotel, pàg. 283, a ''La Bretagne des saints et des rois'', 1984.</ref>» Aquest text és capital :
* per «donar-se les mans», Erispoe comprometia la seva fidelitat i es reconeixia vassall de Carles el Calb, el que de fet no l'obligava a gairebé res, ja que estava en situació de força, i era una avantatge, ja que rebia la protecció que el senyor devia al seu vassall.
* L'ús de les insígnies reials li fou reconeguda, bé que de fet ja s'havia atribuït les insígnies abandonades per Carles a Jengland, en el curs de la fugida.<ref>''Ibid., pàg. 285</ref> Aquesta concessió simbòlica el reconeixia formalment com a rei de Bretanya (per part de Carles, ja abans altres poders els reconeixien, com el Papa). Això ho confirmen diversos diplomes del [[Cartulari de Redon]] datats el 852 i el diploma per a l'església de Nantes del 10 de febrer del 856<ref>cites ''ibid.'' pàg. 288, Apèndixs números 31, 34, 40.</ref> que el qualifiquen de ''princeps'', és a dir rei.