Confucianisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: assesinar > assassinar |
m Corregit: Han) a l'any > Han) l'any |
||
Línia 11:
Aquest pensament es va formar durant un llarg període que abasta les èpoques de [[Primaveres i Tardors]] i el [[Període dels Regnes Combatents (Xina)|període dels Regnes Combatents]] (segles VII al III aC). Quan la Xina va ser reunificada pel Primer Emperador Qin (221 aC), ja era una doctrina perfectament formada i definida, amb molts seguidors i un gran corpus textual. El confucianisme sobrevisqué la seva supressió durant la dinastia Qin, en la qual es van cremar obres i es van assassinar mestres confucians, gràcies en part al descobriment d'obres clàssiques ocultes a les parets de la casa d'un erudit.<ref name="Xinzhong Yao">Xinzhong, Yao. El confucianismo. Akal Cambridge. Madrid (2003) ISBN 978-84-8323-133-3 (en castellà)</ref>
Amb la [[dinastia Han]] (202 aC -220 dC), el confucianisme pren el cos d'escola [[filosofia|filosòfica]] i impregna tots els àmbits de la vida xinesa; l'estudi de les obres clàssiques del confucianisme es va convertir en la base del sistema d'[[exàmens imperials]] i del pla educatiu. Aquesta evolució es va produir de forma gradual, durant les primeres dècades dels Han no existia una gran diferència entre els confucians i els taoistes, especialment entre el cos de funcionaris. No obstant això, seria la doctrina confuciana la que molt aviat adquiriria preponderància, fins al punt de convertir-se en religió oficial i trobar la seva màxima expressió en la reglamentació del sistema d'exàmens per al reclutament de funcionaris governamentals estructurat sobre la base de les sis obres clàssiques de la doctrina d'aquesta escola. Això ho va posar en pràctica l'emperador Wu-ti (dinastia Han)
Una contribució important per a la consolidació del Confucianisme va ser la que van fer dos eminents savis del segle II, Ma Jung i el seu deixeble Cheng Hsien, elaborant una sèrie de comentaris sobre el conjunt dels llibres clàssics, per tal de donar-li coherència doctrinal. Cap a l'any 175 dC es van inscriure els textos clàssics en 46 taules de pedra per tal que el poble s'instruís. El confucianisme va aconseguir mantenir-se fins i tot durant el temps en què els invasors d'origen turc o mongol van establir les seves pròpies dinasties al nord de la Xina (304-581 dC), degut principalment a la garantia d'estabilitat social confuciana i per la gran admiració que despertava en els conqueridors la cultura xinesa d'aquella època. Es considera que el màxim apogeu del confucianisme es produeix durant les dinasties Sui (581-618 dC) i Tang (618-907 dC), ja que durant un temps des de la caiguda de la segona dinastia Han fins a la dinastia Tang, la societat va estar més dominada pel budisme i el taoisme que no pas pel confucianisme.<ref name="Xinzhong Yao"/>
| |||