La '''jerarquia digital síncrona''' '''(SDH)''' ('''S'''ynchronous '''D'''igital '''H'''ierarchy), es pot considerar com l'evolució dels [[Sistema de transmissió|sistemes de transmissió]], com a conseqüència de la utilització de la [[fibra òptica]] com a medi de transmissió, així com la necessitat de sistemes més flexibles i que suportin [[ample de banda|amplades de banda]] elevats. La jerarquia SDH es va desenvolupar en [[EUA]] amb el nom [[SONET]] i posteriorment el [[CCITT]] a l'any [[1989]] va publicar una sèrie de recomanacions on es definia de forma definitiva amb el nom de SDH. Una de les especificacions d'aquesta jerarquia feia referència a la compatibilitat amb la ja implantada [[Jerarquia Digital Plesiòcrona]] (Plesiochronous Digital Hierarchy), ja que el nou sistema jeràrquic s'implantaria de forma progressiva i hauria de conviure amb la jerarquia plesiòcrona instal·lada. Aquest és el motiu pel qual la [[Unió Internacional de Telecomunicacions]] va [[estandardització|estandarditzar]] el procés per transportar les antigues [[trama|trames]] en les noves. La trama bàsica del SDH és el [[STM-1]] (Synchronous Transport Module level 1), amb una velocitat de 155 [[bps|Mbps]]. Cada trama va encapsulada en un tipus especial d'estructura anomenat contenidor. Un cop que s'ha encapsulat se li afegeixen capçaleres de control que identifiquen el contingut de l'estructura i el conjunt, després d'un procés de [[multiplexació]], s'integra dintre de l'estructura STM-1. Els nivells superiors es formen a partir de multiplexar a nivell de [[byte]] diverses estructures STM-1, donant lloc als nivells STM-4,STM-16 i STM-64.
