La Veu de l'Ebre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Finalment, al 2001 > Finalment, el 2001
m Corregit: ja a l’any 1990 > ja l'any 1990
Línia 21:
== Origen ==
 
''La Veu del Baix Ebre'' - L’any 1957 es crea ''La Voz del Bajo Ebro''. És l’únic mitjà autoritzat en la dictadura i que recupera la tradició informativa de la ciutat de Tortosa, on convivien fins a quatre diaris abans de la Guerra Civil, que va trencar la rica història i tradició informativa a cavall del final del segle XIX i el començament del segle XX. Posteriorment, ja a l’anyl'any 1990, quan Joaquim Rambla es va convertir en el director del mitjà, la capçalera es va catalanitzar i va passar a dir-se ''La Veu del Baix Ebre'', quan el mitjà va assumir una visió més catalanista i no exclusivament conservadora com en els seus orígens. La capçalera va deixar d’existir l’última setmana d’octubre del 2001, per donar pas a ''La Veu de l’Ebre'', després d’haver-se publicat setmanalment durant 44 anys.
 
''Ebre Informes'' – l’any 1978, al mes de gener, naix ''Ebre Informes''. Incorpora des del primer dia el concepte Terres de l’Ebre, una visió territorial compartida pels sectors progressistes i democràtics, principalment de Tortosa, però també d’Amposta (posteriorment es van escindir per crear el setmanari ''Migjorn''). El mitjà va ser membre fundador de l’ACPC, coetani de les principals capçaleres de Catalunya que van acabar convertint-se en diaris de referència en la premsa comarcal de Catalunya (''El Punt'', ''Regió 7'', ''Segre''...). El fundador va ser Josep Bayerri i entre els seus directors han sigut Artur Gaya i Josep Lluís Villa, amb els quals es va produir una primera fusió amb el setmanari ''Migjorn'' l’any 1989. Aquesta capçalera va estar sortint al carrer setmanalment durant aproximadament 17 anys, fins que a l’any 1995 va passar a dir-se ''L’Ebre''.