Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: finestrons. No així al > finestrons. Però no al
Sobre els arcs de les capelles, així com al voltant de la part superior de l'absis, hi havia 21 [[finestral]]s, que corrien tots al mateix nivell per la part superior, tenint tretze d'elles 9,72 m. d'altura, sis 3,90 m. i les dues restants 2,13 metres, sent l'ample de totes d'11 pams. A la mateixa alçada de les finestres, i al centre de la [[façana]] principal, hi havia una altra finestra o [[claraboia]] circular, de 8,76 m. de llum, és a dir, la gran rosassa, enterament igual al de la façana de la [[Catedral de Tarragona]] i al de l'església del [[monestir de Sant Cugat del Vallès]]. A més d'aquestes finestres, al presbiteri n'hi havia 7 de 9,72 m. d'altura per 2,52 m. d'ample, fila de finestrals que corria per sota de l'altra filera. Aquestes últimes finestres, si bé foren usades un temps, a l'època de Gaietà Barraquer estaven tapiades, el que segurament es va executar en el moment de construir la nova [[sagristia]] i capella del Sagrament, a causa que aquesta obra, impedint la llum, les deixava enterament inutilitzades, i a més tapava algunes el gran [[retaule]] modern. Les altres finestres estaven adornades amb [[vitrall]]s. Sota la rosassa de la façana i als 7,77 m. d'elevació del sòl, hi havia el cor, l'ample ocupava tota l'extensió de la nau major, i el seu fons la distància que abastaven les dues últimes capelles. Aquesta obra, si bé feta a l'estil de la del temple, comptava molta menys antiguitat, ja que abans estava col·locat, segons l'ús de les antigues esglésies, al centre de la nau principal.
 
Les antigues capelles laterals tenien de fons 5,20 m. cadascuna, cobertes per una [[volta d'aresta]], és a dir, gòtica, a l'altura de 13,60 m. del seu [[paviment]]. Aquest estava un pam més elevat que el de la nau principal per mitjà d'una [[Escala (element constructiu)|escala]]. No obstant això, les capelles del costat de l'Evangeli, tercera i quarta entrant per la porta principal, no tenien clau en la seva volta, la qual en moderns segles havia estat substituïda per un [[llanternó]], és a dir com un templet envoltat de finestrons. NoPerò aixíno al costat oposat del temple, on totes les capelles antigues, o gòtiques, conservaven les seves voltes i les seves claus.
 
Les capelles s'unien les unes amb les altres per un esplaiat pas de 2,50 m. d'amplada, al costat de la paret exterior, circumstància que clarament mostra que, segons l'arquitecte constructor, els retaules foren primitivament col·locats d'esquena al major. Cadascun dels murs de separació entre una i altra capella, estaven adornats amb un llenç de forma ovalada, d'un metre de longitud, representant escenes de la vida de sant Domènec, de sant Tomàs, i potser d'altres. Les capelles tancaven la seva entrada amb una reixa de ferro. Arreu abundaven les escultures daurades i els adorns, comparables en aquest sentit amb les de l'[[Església de Betlem]] de Barcelona. Hom ha volgut comparar-les amb la capella homònima de la [[catedral de Perpinyà]] fent-les ambdues obra d'un mateix arquitecte.
1.120.671

modificacions