Diferència entre revisions de la pàgina «Presa borbònica de Mallorca»

m
Corregit: públic —no així el > públic —però no el
m (Corregit: públic —no així el > públic —però no el)
A diferència de l'ocorregut després de la [[presa austriacista de Mallorca]] en la qual el representant de l'Arxiduc Carles va reunir el ''Gran i General Consell'' davant el qual va confirmar «''tots els privilegis, pragmàtiques, franqueses''» concedits a la Ciutat i al Regne en temps de Carles II, Felip V de Borbó va promulgar un [[Decret de Nova Planta]] el 15 de novembre de 1715, similar al Decret de Nova Planta de València i d'[[Aragó]] de 1707, pel qual van quedar abolides les lleis i institucions pròpies del regne de Mallorca —el que no van fer els britànics a Menorca—. Així, com ha assenyalat Núria Sales, "amb la Nova Planta el regne de Mallorca deixava d'existir per convertir-se en un simple títol honorífic".
 
El ''Gran i General Consell'' va ser abolit, i els seus poders van passar al [[capità general]], la nova màxima autoritat a les illes amb majors atribucions que el virrei al que va substituir, i a la [[Reial Audiència]] que va suplantar a la suprimida Audiència. El sistema [[insaculació|insaculatori]] («de sac i sort») per a l'elecció dels càrrecs va ser suprimit i a partir de llavors serien designats pel rei o pel capità general. Així mateix, va ser suprimit el dret públic —no—però aixíno el [[dret privat]], que es va mantenir com en el [[Regne d'Aragó]] després del segon Decret de Nova Planta de 1711; el contrari del que va succeir en el [[Regne de València]]—. Així mateix, Mallorca va perdre el dret a encunyar moneda pròpia.
 
Quant al règim local es va imposar el sistema castellà del [[corregidor]] i els [[regidor|regidors]] desapareixent la representació de l'estament popular. Així, el 1718 l'ajuntament de [[Palma de Mallorca]] va quedar format per 20 regidors, 16 cavallers —noblesa— i 4 [[ciutadans honrats]], sistema que es va aplicar a la resta de municipis de l'illa. En el ''Cronicó'' de [[Campaner (autor)|Campaner]] es va dir: «''si bé van quedar els cavallers molt satisfets d'empunyar ells sols el govern econòmic de la [[Palma de Mallorca|Ciutat]], en breu es van desenganyar veient que la seva autoritat no era com la que van tenir els Jurats''». No obstant això, si bé és cert que la Reial Audiència podia suspendre qualsevol acord dels municipis, aquests tenien competències, per exemple, sobre jornals el que va permetre a la noblesa imposar-se sobre les classes populars, que no estaven representades en els municipis —al contrari del que succeïa durant l'«època foral»—.
1.141.995

modificacions