Reflex: diferència entre les revisions

Els reflexos poden ser, segons aquesta classificació, reflexos anomenats adaptatius o de supervivència (com per exemple el reflex de succió dels [[nounat]]s); reflexos que preparen per a la realització d'una determinada acció en el futur (com per exemple el reflex de marxa dels nounats); reflexos defensius (el parpelleig); o, finalment, elsel reflex de funció desconeguda (com el [[reflex de Moro]]) dels quals només es pot inferir la seva funció, però no assegurar-la.

Segons aquest criteri, els reflexos es poden classificar com a reflexos posturals o de desplaçament, i reflexos d'aproximació o d'orientació. Els primers, es poden exemplificar en el reflex natatori (un reflex dels{{què}} es té fins als cinc mesos d'edat), i els segons es poden exemplificar amb el [[reflex de Magnus]] o tònic-cervical, que desapareix fins als dos o tres mesos d'edat.

Els reflexos es poden classificar com a reflexos permanents i reflexos que desapareixen. Els reflexos permanents són, per exemple, el parpellejar, el sotrac de genoll o la respiració. Els reflexos que desapareixen són, per exemple, el reflex de Moro i el [[reflex de Babinski]].