Radio Liberty: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 3:
'''Radio Liberty''' fou una emissora de ràdio promoguda per el govern dels Estats Units durant la [[Guerra Freda]] que elaborava els programes als EUA i els emetia des de la platja de [[Pals]] als països comunistes. L'objectiu, a llarg termini, era fer caure el règim comunista.{{efn|Els mateixos comunicats de la ràdio evidencien la voluntat de fer campanya anticomunista. {{Citació
|Radio Liberty's broadcasts analyze events and developments in the Soviet Union and the acts and policies of the Soviet government from the point of view of the best interests of the peoples of the Soviet Union... Radio Liberty's writers and speakers seek to give expression the innermost feelings, thoughts and repressed aspirations of their fellow countrymen.
|Comunicat de premsa|Comitè de Ràdio Liberty, 1964<ref name="Cummings2009">{{
|col2=Les transmissions de Ràdio Liberty analitzen els esdeveniments i l'evolució de la Unió Soviètica i dels actes i polítiques del govern soviètic des del punt de vista dels interessos dels pobles de la Unió Soviètica... Els escriptors i oradors de Ràdio Liberty treballen per a donar una expressió dels més profunds sentiments, pensaments i aspiracions reprimides dels seus compatriotes.
|llengua1={{en}}|llengua2={{ca}}}}
Línia 10:
|Comunicat de premsa|Howland Sargeant, director de RL<ref name="Cummings2009"/>
|col2=Per impulsar esforços per comunicar-se amb els pobles de la Unió Soviètica per tal d'aconseguir l'objectiu a llarg termini d'un canvi fonamental en les polítiques i les pràctiques soviètiques que reflectiran la voluntat del pobles soviètics per a una autèntica pau i llibertat.
|llengua1={{en}}|llengua2={{ca}}}}}} L'emissora de Pals, finançada per la [[CIA]],<ref name=anuari2006/> es convertí en una de les més potents del món amb sis transmissors d'ona curta de 250 quilowatts cadascun que arribàven a 3.000 quilòmetres de distància. La primera emissió fou el [[23 de març]] de [[1959]] a les tres i cinc del matí, i l'última el [[25 de maig]] de [[2001]] a les deu del matí.<ref name="DuranEspinosa2007">{{
==Història==
El 1955 els responsables de la consultoria ''American Commitee for Liberation from Bolchevism'' (AMCOMLIB) van trobar a les plates de Pals un indret deshabitat, de vegetació baixa, amb pocs obstacles i l'orientació adequada que era idoni per a la construcció de la infraestructura.<ref name=anuari2006/> Abans de prendre la decisió van estudiar altes indrets d'Espanya i del nord d'Àfrica.<ref name="Puddington2000"/>
El govern dels Estats Units va comprar els 333.500 metres quadrats de terreny el 1958 per 7 milions de pessetes de l'època però els va posar a nom del govern espanyol, que li cobrava un lloguer.<ref name=bague2006/> L'acord dels Estats Units amb la dictadura franquista fou possible gràcies al president de Ràdio Liberty del 1954 al 1975 [[Howland Sargeant]], que mesos abans havia ajudat a Franco a l'entrada d'Espanya a la [[Unesco]].<ref name="Puddington2000">{{
Durant anys la ràdio de Pals fou la més potent de les que els Estats Units tenien repartides per el món. En els seus millors moments va arribar a mantenir 117 treballadors que tenien cura de les instal·lacions.<ref name="Prat2007">{{
==Desmantellament==
Amb la caiguda del comunisme les antenes van quedar en desús, tot i que s'havia parlat de tornar a dirigir les emissions cap als països àrabs. L'última emissió va ser el 25 de maig de 2001.<ref name=anuarifetel2007>{{ref-llibre|cognom=Diversos autors|títol=Anuari territorial de Catalunya 2006 : transformacions, projectes, conflictes|pàgines=142-144|lloc=Barcelona|editorial=Institut d'Estudis Catalans|any=2007|isbn=978-84-7283-949-6|url=http://books.google.com/books?id=8uaE52pIXBwC&pg=PA142|consulta=9 juny 2014}}</ref>
El debat públic sobre el futur d'unes instal·lacions s'allargà durant diversos anys. Hi havien diverses opinions sobre el futur de les torres. Entitats conservacionistes i el delegat de Medi Ambient del Govern estatal a Girona, Francesc Francisco-Busquets Palahí, en volien el desmantellament. Mentrestant, d'altres persones com el rector de la UdG, Joan Batlle Grabulosa, apostaven per la conversió de l'espai en un museu de les telecomunicacions durant la Guerra Freda, per la seva singularitat. Per altra banda Joan Solé Viñas, del Servei Meteorològic de la Generalitat, proposà reutilitzar una de les torres per a calcular la densitat de CO2, una opinió que fins al final compartí amb Miguel Velasco Cabeza, del Ministeri de Medi Ambient.
El [[22 de març]] de [[2006]] es va dur a terme la seva demolició.<ref name=lav2006b>{{ref-notícia|cognom=Redacció|títol=La voladura de las antenas de Radio Liberty en Pals|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20110322/54130100422/la-voladura-de-las-antenas-de-radio-liberty-en-pals.html|consulta=7 juny 2014|data=22 març 2006}}</ref> El cost del desmantellament fou d'un milió per eliminar les antenes i 2,7 milions per eliminar o adequar els edificis.<ref name=anuari2006/> Calgueren 18,7 kg d'explosius del tipus de càrrega lineal per a fer caure les 700 tonelades de torres. Les mesures de seguretat van incloure un perímetre d'exclusió de 300 metres per terra, 500 metres per mar i 2 km per aire, a més del desplegament d'un centenar d'agents. El desmantellament va concloure a mitjans del mes d'agost de 2006 sense cap compromís entre les administracions sobre el futur de l'espai.<ref name=anuarifetel2007/>
| |||