Filosofia de les matemàtiques: diferència entre les revisions

Les transaccions i comptabilitats comercials es realitzaven pesant els productes objecte de comerç (llana, cereal, estany, etc.) i taxant el seu valor en la plata corresponent, que actuava a manera de moneda no encunyada. Actuava en la triple funció sota la qual es constitueix la moneda: com a unitat de compte, com a mitjà d'intercanvi, ja que podia incloure com a part de la transacció comercial, i també com a mitjà de pagament, tal com es dedueix de nombrosos documents de venda i préstecs. Els problemes algebraics que generaven aquestes transaccions van fer que els mesopotàmics fossin capaços de resoldre sistemes d'equacions lineals de fins a tres incògnites o equacions de segon grau.

 

 

Les unitats de mesura de superfície eren quadrats i rectangles (més secundàriament, els triangles) de determinades longituds en els seus costats. És fàcil adonar-se que "enllosar" mitjançant aquestes unitats requeria multiplicar, és a dir, sumar reiteradament. És per això que les escoles d'escribes havien de dedicar un cert temps a la pràctica de l'operació de multiplicar dues longituds al que cal unir la pràctica subsegüent en la transformació de les unitats resultants d'aquesta operació en els seus múltiples. L'objectiu bàsic en aquest aspecte consistia a expressar el resultat de la mesura amb la menor quantitat d'unitats possible, a fi que operacions posteriors oferissin menys dificultat.