Eurocomunisme: diferència entre les revisions

l' '''Eurocomunisme''' fou l'intent en els [[anys 1970]] de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seva influència incloent temes de [[classe mitjana]], rebutjant el suport incondicional a l'[[URSS]] i expressant clarament la fidelitat als processos [[pluripartidisme|pluripartidistes]] als països occidentals. Van ser precisament part dels partits comunistes més fortament arrelats en les seves respectives societats -cas notable del [[Partit Comunista Italià]] (PCI) i del [[Partit Comunista Francès]] (PCF)- els més partidaris d'adoptar la línia eurocomunista, mentre que partits més petits i marginals (com el [[Partit Comunista de la Gran Bretanya]]) van quedar més depenents de patrocinatge de [[Moscou]]. Tampoc va ser el cas ni del Partit Comunista Portuguès ni del Partit Comunista Grec, partits forts, arrelats i amb notable influència als seus països.

 

 

L'eurocomunisme es va oficialitzar el març de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es van reunir en [[Madrid]] i van presentar les línies fonamentals de la "nova forma". Però el PCI en particular ja havia desenvolupat una línia independent de Moscou des de feia anys, que va quedar clarament expressada en 1968, quan el PCI i el PCE van ser els dos únics partits comunistes del món a condemnar la [[Primavera de Praga|invasió soviètica de Praga]]. En 1975 el PCI i el PCE van fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] a Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intèrpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creiem necessari i només possible a Itàlia".