Principat de Tarragona: diferència entre les revisions

És a dir, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III estableix, en paraules de Benito Ruano, un «extraño estado feudal» i transmet aquestes terres a través de l'arquebisbe a Robert d'Aguiló a títol de ''princeps'' (que a Catalunya no tenia les repercusionsrepercussions del nord europeu)<ref name=princeps>Eloy Benito Ruano, art. cit., 1990, secció [http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:ETFE0F633C6-9BE9-0678-D0D8-432444280157&dsID=PDF «El Principado de Tarragona», pàg. 69]</ref> infeudat al comte de Barcelona com al «seu nou vassall»; i el territori transmès acabarà sent retornat al Comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]]. El comte de Barcelona era, efectivament, el sobirà d'aquells territoris. En una cita històrica, el professor Eloy Benito Ruano recull la forma en què el comte Ramon Berenguer IV firmà l'acceptació de la renúncia a Tarragona per part de l'arquebisbe no només com «comes Barcinonae, Tortosae, Illerdaeque marchio», sinó també com «princeps Tarraconae et Aragonum»,<ref name=princeps/> si bé el sentit d'aquests ''princeps'' remitien a la seva capacitat per a exercir el poder, i no que fossin un «Principat» entès como una entitat política o estat medieval independent. [[Aragó]] era un regne, governat per Ramon Berenguer IV a títol de ''princeps''; i el [[Camp de Tarragona]], un territori depenent del comte de Barcelona que l'Església cedí a Robert d'Aguiló amb el títol de ''princeps''.