Èsquil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'Skene -> de Skene, d
m Corregit: persuassió > persuasió
Línia 45:
El patiment humà és el tema principal del teatre esquili, un patiment que condueix el personatge cap al coneixement (s'ha de recordar la màxima del ''pathei mathos'', el coneixement a través del patiment) i que no està renyit amb una forta creença en la justícia final dels déus. En la seva producció el patiment humà té sempre causa directa o indirecta en una acció malvada o insensata que condueix a la desgràcia dels protagonistes però que pot haver estat heretada per ells mateixos. És fonamental, pel que fa a aquest aspecte, la força del genos, de l'herència de la culpa i dels llaços de sang, que provoca que els errors dels avantpassats siguin heretats pels protagonistes mítics actuals, com s'esdevé en l'enfrontament entre Atreu i Tiestes que entela les existències d'Agamèmnon, Egist i, més tard, d'Orestes. En conseqüència, de vegades es tracta de víctimes indirectes que, en alguns casos, incorren per elles mateixes en una culpa més gran o més petita, però moltes de les quals són completament innocents.
 
Un element clau en el teatre esquili és la substitució, en l'escena final, de la persuassiópersuasió en lloc de l'ús de la violència, com veiem a ''L'Orestea''. Gairebé sempre, els déus són severs i implacables i els mortals són presoners sense esperança malgrat que puguin escollir com afrontar llur propi destí. En les seves darreres produccions, hi sobresurt un concepte diferent de la divinitat, com ocorre a ''L'Orestea'', on els déus de ''Agamèmnon'' i de ''Les coèfores'' es converteixen en eumènides, en responsables i afectuosos protectors dels mortals que ho mereixen.
 
Èsquil està molt interessat en la vida comunitària de la polis i totes les seves obres conservades tenen aspectes visiblement polítics. Sembla ser un gran defensor de la democràcia, un món els elements del qual apareixen per primer cop en els ''Suplicants''. En tots els drames d'Èsquil apareix el contrast entre l'individu potent i dedicat als seus interessos i els actes del qual, freqüentment irresponsables, amenacen a arruïnar-lo, i la comunitat, que hauria de tenir el control de si mateixa i les accions col·lectives de la qual asseguren la salvació general.