Delegació Diocesana d'Escoltisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: és adir la > és a dir la |
m Corregit: 3er > 3r |
||
Línia 8:
L'origen de la creació de la '''DDE''' cal datar-la el 1955 en els últims moments de la vida Mn.[[Antoni Batlle]], que maldava des de feia anys per aconseguir l'empara de l'Església per tot l'escoltisme o si més no pels agrupament d'adscripció catòlica, que actuaren de catalitzador. En el seu el llit de mort, el bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego pressionat pel Nunci del Vaticà Monsenyor Antonioni i per personalitats catòliques, el nomenà '''Consiliari Diocesà de l'Escoltisme''' i prometé l'emparament de l'església per als seus agrupaments escoltes. <ref> A. Balcells i G. Samper 1993 a "Els darrers temps de Mn. Batlle" pàgines 167-170 del llibre “L’escoltisme català (1911-1978)</ref>
El 4 d'agost de 1956, complint la seva promesa el bisbe va reconèixer la '''Delegació Diocesana d'Escoltisme'''DDE, dins del Consell Diocesà dels Joves d'[[Acció Catòlica]] (JAC). Amb aquest reconeixement es donava base legal (dins dels acords del Concordat Església-Estat espanyol) als agrupaments escoltes que funcionaven a les diverses parròquies de la diòcesi i les seves activitats que realitzaven. La DDE de Barcelona, això no obstant, no serà oficialment creada fins al 13 de març de 1957 en què s'apliquen els seus estatuts (que determinaven una autonomia quasi total amb l'Acció Catòlica en el que teòricament estaven integrats). El ''Consiliari Diocesà'' serà Mn. [[Ricard Pedrals i Blanxart]], deixeble de Mn. Antoni Batlle, i el primer responsable [[Jordi Bonet i Armengol]]. La seu de la DDE de Barcelona serà al c/ Roger de Llúria, nº 7.
Poc després, els bisbes de Vic, Dr.[[Ramon Masnou]] (1957) <ref> Diversos autors a l’apartat “l’Escoltisme a Vic i Mn. Batlle” dins el llibre “Mn. Antoni Batlle. Miscel•lània d’homenatge” pàgines 163 i següents</ref>i de Girona (1960) <ref>Salomó Marquès a l’apartat Delegació Diocesana d’Escoltisme pàgines 163 i següents del llibre “L’escoltisme gironí 1984 “</ref><ref>Salomó Marqués i Sureda a l'article [http://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/223042 El naixement de l'escoltisme catòlic gironí: el paper dels seminaristes i del clergat en el paper preconciliar (1950-1962)] Any: 2003</ref> seguien l'exemple i creaven també una Delegació d'Escoltisme a les seves respectives diòcesis. Posteriorment es crearen en la majoria de la resta de diòcesis catalanes altres DDE que reuniren agrupaments confessionals ja existents, amb delegacions a la Seu d'Urgell, Solsona, Tarragona, Lleida; i afavoriren la creació de nous grups escoltes a les parròquies. El conjunt de DDE's finalment acabà coordinant-se creant- estructures organitzatives i pedagògiques comunes. (formació de caps, metodologies, recursos pedagògics, creació de les branques escoltes de llobatons, minyons i clan en l'escoltisme de nois, i de daines i noies guies en el de noies etc.
| |||