Obre el menú principal

Canvis

m
Robot posa descripció als enllaços
 
Un cas paradigmàtic és el de [[Frederic II de Sicília]], anomenat així per la major part de la historiografia per tractar-se del segon rei de Sicília de nom Frederic, però qui en ésser nomenat rei de Sicília es féu nomenar «''Frederic III''» amb la forma de titulació completa ''Fridericus tertius, Dei gratia rex Sicilie, ducatus Apulie et principatus Capue'' i en d'altres sense més indicació que ''Fridericus tertius Dei gracia Rex''. El seu biògraf Rafael Olivar Bertrand exposa tres tesis que podrien explicar el numeral III que va prendre: la primera seria la de voler continuar la numeració de Frederic de Hohenstaufen, rei de Sicília, duc de Suàbia, i emperador germànic. La segona serien les seves llunyanes però no infundades pretensions imperials; i la tercera seria perquè ell era el tercer sobirà de la dinastia catalana, de la mateixa manera que Jaume s'havia intitulat II, fins i tot en els documents relatius a l'illa.
<ref>[{{ref-web|url=http://books.google.cat/books?id=PSDcxaypAL0C&pg=PA135&dq=numeracio+reis+arago&hl=ca&ei=E--MTpD1KYjJswbkhYyVAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD8Q6AEwBDgU#v=onepage&q&f=false]|títol=Política, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV - Josefa Mutgé Vives - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->}} {{cita|Rafael Olivar Bertrand (''Un rei de llegenda, Frederic III de Sicília, Barcelona, 1951, pp. 93-94) posa de manifest que hi havia tres raons que explicaven el numeral III que va prendre Frederic d'Aragó en ser nomenat rei de Sicília: 1ª. Voler continuar la numeració de Frederic de Hohenstaufen, rei de Sicília, duc de Suàbia, i emperador germànic; 2ª Les seves llunyanes però no infundades pretensions imperials; i 3ª. Perquè ell era el tercer sobirà de la dinastia catalana, de la mateixa manera que Jaume s'havia intitulat II, fins i tot en els documents relatius a l'illa.}}</ref>
 
==Ordinals històrics iniciats per Pere el Cerimoniós==
1.202.846

modificacions