Ordinals dels reis d'Aragó: diferència entre les revisions

 

Un cas paradigmàtic és el de [[Frederic II de Sicília]], anomenat així per la major part de la historiografia per tractar-se del segon rei de Sicília de nom Frederic, però qui en ésser nomenat rei de Sicília es féu nomenar «''Frederic III''» amb la forma de titulació completa ''Fridericus tertius, Dei gratia rex Sicilie, ducatus Apulie et principatus Capue'' i en d'altres sense més indicació que ''Fridericus tertius Dei gracia Rex''. El seu biògraf Rafael Olivar Bertrand exposa tres tesis que podrien explicar el numeral III que va prendre: la primera seria la de voler continuar la numeració de Frederic de Hohenstaufen, rei de Sicília, duc de Suàbia, i emperador germànic. La segona serien les seves llunyanes però no infundades pretensions imperials; i la tercera seria perquè ell era el tercer sobirà de la dinastia catalana, de la mateixa manera que Jaume s'havia intitulat II, fins i tot en els documents relatius a l'illa.

 

==Ordinals històrics iniciats per Pere el Cerimoniós==