Angles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el quals > els quals
m Corregit: angles, adès d > angles, adés d
Línia 6:
Possiblement el primer esment dels angles fou registrat per [[Tàcit]] en ''[[Germania (llibre)|Germania]]'', capítol 40, en el qual es fa menció dels ''Anglii'' repassant una llista de les tribus germàniques. No donà indicació precisa sobre la seua posició geogràfica, però declarà que, junt a altres sis tribus, inclosos els Varini (ulteriorment, els [[Warni]]), adoraren una deessa anomenada [[Nerthus]], de la que el santuari està situat en "una illa en l'oceà." [[Claudi Ptolemeu]] en la seua ''Geografia'' (ii. 11. § 15), mig segle després, els ubica amb més precisió entre el [[Rin]], més bé potser l'[[Ems]], i l'[[Elba (riu)|Elba]], i parla d'ells com una tribu rellevant de l'interior. Malauradament, per contra, amb una comparació del seu mapa i les proves subministrades per Tàcit i altres escriptors romans que les indicacions que ens aporta no són correctes. A causa de la incertesa d'aquests passatges hi ha moltes especulacions referides a la ubicació original dels Angli. Una de les teories que no obstant i això, es pot mitjanament recomanar, és que residien en la conca de [[Saale]] (a les rodalies del cantó [[Engilin]]), del que es pensa que la ''Lex Angliorum et Werinorum hoc est Thuringorum'' n'és originària. En l'actualitat la majoria dels erudits creuen que els Angli visqueren, al principi, en les costes del Bàltic, probablement en la part septentrional de la península [[Jutlàndia]] (danès ''Jylland'', anglès ''Jutland''). El testimoni d'aquesta opinió prové de les tradicions angleses i daneses que comerciaven amb persones i pels fets del [[segle IV]] (''vegeu més avall''), i en part pel fet que, com descriu Tàcitus, es troben afinitats soprenents amb el culte a [[Nerthus]] en la religió escandinava, especialment en la sueca i la danesa. Les investigacions sobre aquest subjecte ha tornat en realment probable que l'illa de Nerthus era [[Sjaelland]] (en anglès ''Zealand''), i és més endavant quan fou remarcat que els reis de Wessex traçaren, finalment, llur ascendència a un cert [[Scyld]], qui és clarament identificat amb [[Skiöldr]], fundador de la família reial danesa ([[Skiöldungar]]). En la tradició anglesa aquesta persona està emparentada amb "Scedeland" (pl.), i.e. [[Escandinàvia]], mentre que en la tradició escandinava és especialment associat amb l'antiga residència reial a Leire en Sjaelland.
 
Bede declara que els angles, adèsadés d'arribar a Gran Bretanya, vivien en una terra anomenada Angulus, i un testimoni similar hi és donat a l'''[[Historia Brittonum]]''. El rei [[Alfred el Gran]] i el cronista [[Aethelweard|Æthelweard]] identifiquen aquest indret amb el territori que ara s'anomena Angel en la província de [[Schleswig]], encara que deu haver estat una extensió més gran, i la seua identificació correspon perfectament a les indicacions ofertes per Bede.
La confirmació completa és reforçada per les tradicions angleses i daneses concernint als dos reis anomenats [[Wermund]] i [[Offa]], de qui la reial família merciana descendia, i de qui les cròniques connecten amb Angel, Schleswig i Rendsburg. La tradició danesa ha preservat memòries dels dos governants de Schleswig, pare i fill, en llur servei, [[Frowinus]] ([[Freawine]]) i [[Wigo]] ([[Wig]]), de qui la família reial de [[Wessex]] pretén descendir. Durant el [[segle V]] els Angli invadiren Gran Bretanya, després d'aquell temps llur nom no es reprodueix en el continent excepte en el document esmentat més amunt.