Khair ed-Din Barba-rossa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: foren apressats pocs > foren capturats pocs
m Corregit: de Dènia i > de Dénia i
Línia 14:
 
Va col·laborar amb el seu germà fins a la seva mort el [[1518]] i llavors Khidir es va quedar a Alger on va ser atacat per Hug de Montcada el virrei de [[Sicília]] però una tempesta va destruir la flota d'aquest i Khidir va fer molts presoners.
Com a resposta es va dirigir al sud del [[Regne de València]] per atacar les ciutats de [[DèniaDénia]] i [[Alacant]]. L'any següent, [[1519]], va derrotar al sultà de [[Tremissèn]] que s'havia aliat als espanyols i avançava cap a [[Miliana]]. A la primavera següent va ocupar [[Tenes (Numídia)|Tenes]], que s'havia revoltat, i va vèncer una flota espanyola de 18 naus. Fou llavors quan els espanyols el van començar a anomenar Barba-roja o Barba-rossa, a causa del color de la seva barba [[pèl-roig|roja]], sobrenom que ja havia rebut el seu germà gran (Baba Arudj = Barba-rossa). Va dividi el territori algerià en dos províncies el govern de les quals va confiar a Ahmad ibn al-Kadi (orient) i Muhammad ibn Ali (occident)
 
Fou llavors quan va agafar el nom honorífic de Khair ed-Din (Ariadeno dels italians) i el títol de sultà. Va enviar una delegació al sultà [[Selim I]] amb una petició del poble d'Alger en què li oferia la sobirania ([[25 d'octubre]]-[[3 de novembre]] de [[1519]]) que fou acceptada pel sultà i li va enviar el decret de nomenament (''khatt-i sherif'') com a beglerbegi i una bandera, un sabre i un cavall, a més de 2000 [[geníssers]]. L'esquadra turca fou detectada quan passava per [[Cerigo]] el [[20 de setembre]] de [[1520]]. En canvi, el 1520 va haver d'abandonar l'illa de [[Gerba]].<ref name="Diccionari"/> Poc després Khair ed-Din i els turcs van conquerir [[Mostaganem]] i van ajudar a Abd Allah a destronar a Masud a Tremissèn; el nou sultà va pagar-li tribut de 10.000 peces d'or. Llavors fou atacat per Muhammad, sultà de [[Tunis]], que aliat amb Ibn al-Kadi i amb el cap de guarnició turca de Cherchell, Kara Hasan, el va assetjar a Alger i es va haver de refugiar a [[Djidjelli]] quan la població local es va revoltar.