El bell aspecte d'aquest claustre venia harmònicament completat per la part superior del mur del temple que amb els seus finestrals calats i contraforts veia sobresortir en el seu costat meridional, però sobretot pelper l'aeri campanar que s'aixecava en l'angle est, i dominava tota la casa i encara la ciutat. La seva base, o secció, descrivia un octògon no del tot regular. Per sobre del nivell del sostre del temple comptava encara dos pisos alts elevadíssim sostre i un capitell, el que li donava una alçada total d'uns 39 m. Quatre finestrals ogivals oberts en cares alternats del polígon donaven llum i aire al primer pis alt, i altres quatre en les intermèdies al segon. En l'àmbit de les primeres finestres, és a dir de les de primer pis, hi havia les campanes, una de les quals, que duia la data de 1637, fou traslladada a la [[basílica de la Mercè]]. El campanar era rematat per una corona de [[merlet]]s que recorria tota la vora de les vuit cares, i un elevat capitell, o piràmide de base igual a la del campanar, les arestes adornades de dents de serra, i la cúspide d'una molt gran asta de ferro amb un [[penell]]. Cadascuna de les dents de serra era un conill. Els polits carreus de pedra que formaven aquest campanar, la relativament curta amplada de la seva secció, unida a la molt llarga alçada i la gràcia de les seves línies i capitell, li conferien esveltesa. Per indicar la seva elevació, hi ha referència que el campanar de Santa Caterina es veia des d'[[Ordal]].
