Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: del antic > de l'antic
Als anys finals del segle VIII va pujar al poder una dinastia àrab de xirvanxahs: els [[yazídides]], fundada per [[Yazid ibn Mazyad al-Shaybani]], general del califa, cap de la tribu [[Banu Xayban]], mort el 801. Havia estat nomenar governador d'[[Armènia]], [[Arran]] i [[Azerbaidjan]] el 787 (fins al 789) i altre cop el 799, i es va destacar en la lluita contra els [[khàzars]]. Tres dels seus fills van servir com a generals del califa i van ser governadors d'Armènia i Azerbaidjan, igual que el nét Muhammad ibn Khalid, que el 859/860 va restaurar [[Gandja]]. El seu germà al-Haitham ibn Khalid el va succeir i va poder superar els disturbis produïts a la mort del califa [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|al-Muttawakkil]], governant de manera quasi independent la regió que després va transmetre al seu fill Muhammad, mentre un germà seu, Yazid ibn Khalid governava [[Layzan]], al nord de Xirvan; els dos portaven el títol de ''XirvanXah'' i ''layzanXah'', i aviat es van persianitzar. Els freqüents matrimonis amb els [[Haiximites de Bab al-Abwad]] van permetre als yazídides governar aquesta comarca algunes temporades i els lligams entre les dues dinasties foren molt estretes. La capital era [[Shemakha]] que fou rebatejada Yazidiyya. Els yazídides van absorbir petits principats caucàsics al nord del riu [[Kura (Geòrgia)|Kura]], en especial [[Layzan]] i [[Khursan]] (per això dugueren els títols de ''layzanxah'' i ''khursanxah'').
 
Al segle XI la dinasta va esdevenir completament persianitzada. Els noms dels sobirans passen a ser perses i els enllaços amb les famílies locals devien estar a l'orde del dia, especialment amb els prínceps locals de Shabaran, l'antiga capital, que eren de l'alta noblesa persa. La dinastia va reclamar aleshores un fictici origen en [[Bahram V|Bahram Gur]] el rei sassànida (420-438) o de Khusraw Anushirwan ([[Cosroes I]] el Just, 531-579). La força dels kesrànides estava, com altres dinasties, en els seus esclaus turcs militars professionals o [[ghulam|ghulams]], ja que patien els atacs de pobles muntanyesos com els [[alans]] i els [[georgians]]. Davant dels atacs [[oghuz]], Kubad ibn Yazid (1043-1049) va edificar una muralla de pedra amb portes de ferro a la seva capital [[Şamaxı]] ([[1045]]) i va fortificar altres viles. Fariburz ibn Sallar (1063-1094) va pagar un rescat per impedir als turcmans de [[Karatigin]] de saquejar les regions de [[Maskat]] (el nom deriva delde l'antic poble dels [[massagetes]]) i [[Bakú]] i finalment el 1067 es va sotmetre al sultà seljúcida [[Alp Arslan]] i va acordar que li pagaria un tribu anual de 70.000 dinars (després reduït a 40.000); a les monedes encunyades a Xirvan després d'aquesta any es proclama la sobirania del sultà seljúcida (les primeres que es coneixen són amb el nom de [[Malik Xah I]], que va començar a regnar el 1072) i del califa [[abbàssida]]. La dinastia va poder sobreviure; encara que sota el sultà [[Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah]] (1118-1131) el país fou ocupat pels seljúcides quan el xirvanxah, que era probablement Manushihr II ibn Faridun (Manushihr ibn Kasran segons l'historiador Münedjim Bashi),<ref>Per les monedes se sap que utilitzava a més del títol de xirvanxah el de ''Khakan-i Kabir'' (Gran khakan), i el seu poeta panegirista va adoptar el nom de Khakani</ref>
va reclamar justícia al sultà que havia anat al país de visita; el ''XirvanXah'' fou empresonat però no ho devia estar gaire temps; el poble, que volia lliure al seu príncep, va intentar aconseguir la seva llibertat però no ho va aconseguir, i els georgians van aprofitar el moment per envair el país (1122-1123), però foren rebutjats per Mahmud; la incursió georgiana fou terrible i és coneguda com "la devastació" (''takhrib''). El visir seljúcida [[Shams al-Mulk]] fou executat per orde del sultà a [[Baylakan]], quan semble que tornava de Xirvan (maig del 1123). [[Ibn al-Athir]] no obstant diu que el sultà havia anat a Xirvan cridat per la població de [[Bab al-Abwad]] i s'havia aturat a [[Shemakha]] i estant allí es va presentar l'exèrcit georgià; però aquests es van enfrontar als seus aliats els turcs [[kiptxak]]s i es van acabar retirant. El sultà va restar un temps a Xirvan i no va tornar a [[Hamadan]] fins a l'agost del 1123.
 
1.120.671

modificacions