Rajola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica |
||
Línia 7:
L'[[enrajolat]] o procés de cobrir superfícies amb rajola, té una llarga tradició arqueològica i artística en interiors i una presència distintiva en l'arquitectura metropolitana (carrers, places, voreres, parcs, escalinates, Avaluació de l'impacte ambiental dels paviments urbans exteriors, tesi de Beatriz Francalacci da Silva.] </ref>
Les rajoles de fang cuit més antigues daten de la [[Babilònia]] del segle IX aC Fent abstracció del que va poder oferir en aquest camp l'[[Extrem Orient]] i seguint a les grans cultures occidentals, cal esmentar la gran indústria romana de rajoles de [[terracota]], tècnica i ús que van quedar en estat latent fins al segle XIII, quan els àrabs els van reintroduir a la [[península
El fang cuit amb vernís a l'estany també és una tècnica originada a [[Orient Mitjà]]. Després de cuita, la rajola es cobria amb vernís blanc i es decorava amb pigments abans de coure-de nou per aconseguir una superfície brillant. Al seu torn, la [[majòlica]] italiana es considera una versió europea d'aquesta tècnica.
| |||