Dinastia marínida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Ibèrica]], al [[1224 > Ibèrica]], el [[1224 |
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica |
||
Línia 3:
L'origen dels benimerins (Banu Marin o Beni Merin) o marínides estava en la zona entre [[Figuig]] i [[Sigilmasa]] i eren berbers del grup [[zanata]]. L'arribada de tribus àrabs al segle XII va obligar a les tribus marínides a pujar al nord i es van instal·lar a les planes de l'oest d'[[Algèria]]. El [[1195]] van participar en l'[[Àndalus]] a la [[batalla d'Alarcos]] al costat dels almohades i després, a partir del [[1214]]/[[1215]] van anar aprofitant la ja iniciada descomposició del poder almohade per penetrar a les seves zones de pastura habitual on van començar a cobrar impostos a les viles, obtenint una resposta ambigua dels almohades que a vegades els van combatre i altres els van tolerar, fins que cap a la meitat del segle els almohades ja no podien resistir a la força dels benimerins a les viles. La casa dinàstica de la tribu, els Abd al-Hakk, va començar la seva pujada i el [[1244]] es van apoderar de [[Meknès]], el [[1248]] de [[Fes]], i el [[1255]] de [[Sigilmasa]], conquerint finalment [[Marraqeix]] el [[1269]]. En endavant la seva història està dividida en dues fases, la primera de [[1268]] a [[1358]], d'expansió militar i urbana, i d'estabilitat política; i una segona de 1358 a [[1465]], de trencament del seu poder polític i militar, amb regressió territorial i divisió interna.
Els benimerins intervengueren de manera decisiva en la política del [[regne nassarí de Granada]], on tenien un [[exèrcit]] permanent. A més a més, foren un suport fonamental de la resistència contra els reis cristians. El seu objectiu estratègic en un principi, fou el de dominar l'[[estret de Gibraltar]] per tal de tenir el control del [[comerç]] entre la [[Mediterrània]] i l'[[Oceà Atlàntic]]. D'aquesta manera, els benimerins entraren en el sud de la [[
Malgrat que els castellans van obtenir victòries importants com la [[Setge de Tarifa (1292)|conquesta de Tarifa]] en [[1292]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rábade Obradó |nom=María del Pilar |cognom2=Ramírez Vaquero |nom2=Eloísa |cognom3=Utrilla Utrilla |nom3=Juan F. |títol=La dinámica política |url=http://books.google.es/books?id=Ivqa_OgIIIEC&pg=PA131&dq=1292+tarifa&hl=ca&sa=X&ei=yiaSUpLxOuqw0QW-1YFI&ved=0CEUQ6AEwAw#v=onepage&q=1292%20tarifa&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2005 |pàgines=131 |isbn=8470904337}}</ref> i la de [[Setge de Gibraltar (1309)|Gibraltar]] en [[1308]], les incursions granadines durant les minories, la frustrada [[Croada d'al-Mariyya (1309)|croada castellanoaragonesa]] de [[1309]] i el [[Setge de Gharnata (1319)|desastre de la Vega]] ([[1319]]), van igualar les forces cristianes i musulmanes.
| |||