Flaüta: diferència entre les revisions

El conjunt flaüta-tambor està molt disseminat arreu de l'Europa occidental. És una flauta originària d'[[Occitània]] que es va estendre ràpidament durant el [[segle XI]] arreu de la [[Corona d'Aragó]] i posteriorment es va estendre per la [[Penínsulapenínsula Ibèrica]]. Avui en dia encara es pot trobar aquest tipus de flabiol de tres forats a tot el sud d'Occitània, especialment a la zona de [[Bearn]] i la [[Provença]], als [[Pirineus]] d'[[Aragó]], al [[País Basc]] i a alguns indrets de [[Lleó]] i d'[[Extremadura]]. Així i tot a cada un d'aquests indrets rep un nom diferent tot i que el que més s'assembla a la pronuncia pitiüsa que diu [flə'utə] amb la forma [[gascó|gascona]] del Bearn que diu [fla'βyto].

La ''flaüta'' arribà a les Pitiüses després de la [[Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera| conquesta catalana]] de l'any [[1235]] i gràcies a l'aïllament i la insularitat que han patit les illes Pitiüses fins a arribar al [[segle XX]] han ajudat a que, mentre aquest instrument anava desapareixent de forma gradual de la Penínsulapenínsula Ibèrica a Eivissa i Formentera es conservés. Al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] hi ha una [[pintura gòtica]] amb la representació del [[Banquet d'Herodes]] pintada pel pintor català [[Pere Garcia de Benavarri]] on hi apareix un joglar en segon pla que fa sonar una flauta de tres forats acompanyada d'un tamboret.