Neolític antic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a Beniarrès). Les > a Beniarrés). Les
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica
Línia 2:
El '''neolític inicial''' es va iniciar a l'Orient abans del 7.000 aC estenent-se cap a l'oest a través del [[Danubi]] i la [[Mediterrània]].
 
L'existència de contactes entre Orient i la [[Penínsulapenínsula Ibèrica]] està acreditada per algunes troballes.
 
La primera fase del neolític la situaríem a [[Catalunya]] i el [[País Valencià]] entre el [[Mil·lenni VI aC|4.500 aC]] i el [[Segle XXXV aC|3.500 aC]] i és possible que influències culturals procedents de l'Orient arribaren al litoral Mediterrani. Més dubtosa és la penetració de l'element humà oriental.
Línia 16:
==Neolític inicial a la Peninsula Ibèrica==
 
A la Penínsulapenínsula Ibèrica van arribar els primers emigrants orientals després del 4.500 aC. Es creu que venien d'[[Anatòlia]], i que van seguir el curs del Danubi, i després la [[Vall del Po]], per arribar als [[Pirineus]]. També pogueren arribar emigrants orientals per via marítima, contornejant les costes Mediterrànies, i encara que aquesta arribada és problemàtica, els assentaments majoritàriament costers, suggereixen un paper decisiu de la mar a l'arribada dels orientals.
 
==Neolític a la zona de parla catalana ==
Línia 26:
Els emigrants orientals coneixen els rudiments de les tècniques agrícoles. Viuen bàsicament en coves i en cabanes de fusta. Coneixen la tècnica de moldre el gra colpejant-lo amb pedres rodones de petita grandària que es podien agafar amb la mà contra pedres més grans i planes. La [[farina]] obtinguda es menjava barrejada amb aigua o amb altres aliments, o cuinada damunt de pedres calentes. Varen establir comunitats petites properes als rius i en valls fèrtils. S'enterraven acuradament. Encara que coneixien l'agricultura, eren bàsicament ramaders, i seguien practicant la cacera i la recol·lecció.
 
Aquesta primera civilització neolítica, estesa pel nord d'Àfrica, les zones que ara coneixem com el País Valencià, Catalunya, el sud-est francès i Itàlia, no s'allunyà molt de les zones costaneres. S'observa una certa unitat cultural per tota la costa mediterrània de la Penínsulapenínsula Ibèrica, el Nord d'Àfrica, el sud-est francès i la Península Italiana, sobretot de la banda de l'[[Adriàtic]]. Rarament els seus assentaments estaven situats a més de cent kilòmetres de la costa, el què no vol dir que no difongueren els seus hàbits culturals a zones més allunyades.
 
Les coves més destacades a Catalunya són les de [[Montserrat]] (per exemple la Cova gran de Montserrat al terme de [[Collbató]], o la cova freda al mateix terme) però n'hi ha al [[Baix Llobregat]], el [[Penedès]], el [[Priorat]] i més avall de l'[[Ebre]] continuant pel País Valencià (on destaquen la cova de la Sarsa a [[Bocairent]], la cova de Bocairent també en aquest terme i la cova d'or, a [[Beniarrés]]).