Segle V aC: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al temps que > al mateix temps que |
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica |
||
Línia 5:
La pugna entre Grècia i Pèrsia per fer-se amb l'hegemonia mundial va marcar tot el segle, especialment amb les [[Guerres Mèdiques]] que van confirmar el poder hel·lènic. Aquests conflictes van estar a l'origen de la [[Lliga de Delos]], aliança entre ciutats gregues que va suposar una major unió cultural. Atenes liderava aquesta aliança gràcies a [[Pèricles]], reformador, polític i estratega que va convertir la seva ciutat en una de les més importants del món (per això de vegades s'anomena al segle V aC "el segle de Pèricles". Aquest lideratge va provocar conflictes interns, especialment amb Esparta, que van desembocar en la Guerra del Peloponès el 431 aC. Les dues polis no solament es disputaven el rol de guies dels grecs, sinó que contraposaven dos models polítics: la [[democràcia]] atenenca, amb una societat basdada en el comerç, la cultura i l'expansió colonial, contra la societat militar espartana, basada en conquestes bèl·liques i en la cohesió interna fundada en la disciplina. Els pactes per fer front a enemics estrangers i les desavinences internes van ser constants entre el segle, mentre la resta de ciutats gregues s'aliava amb una o altra segons les circumstàncies. L'auge hel·lènic va posar en qüestió el domini cartaginès a l'oest del Mediterrani; poble que es va expandir pel nord d'Àfrica davant un Egipte sotmès als perses.
A la resta d'Europa els celtes van incrementar la seva presència, amb la [[cultura de La Tène]]. Destaquen els [[gals]], que es van instal·lar a la futura França i van formar un seguit de viles unides per camins i aliances militars que suposarien una amenaça constant al futur domini romà. A la
==Economia i societat==
| |||