Diferència entre revisions de la pàgina «Voltor comú»

Sense canvi de mida ,  fa 5 anys
m
Correcció: península ibèrica > península Ibèrica
m (Corregit: Catalans]], bé que > Catalans]], encara que)
m (Correcció: península ibèrica > península Ibèrica)
[[Fitxer:Vulture 19o05.jpg|240px|thumb|Voltor comú volant.]]
[[Fitxer:Gyps fulvus LC0202.jpg|thumb|Cap del voltor comú.]]
El '''voltor comú''' (''Gyps fulvus'') és un [[ocell]] de l'[[ordre]] dels [[accipitriformes]] i de la [[família (biologia)|família]] dels [[accipítrid]]s. És una de les majors [[rapinyaires]] que es pot trobar a la [[Penínsulapenínsula Ibèrica]], superant en envergadura (fins a 260 [[centímetre|cm]]) fins i tot a l'[[àguila imperial ibèrica]].
 
== Morfologia ==
 
== Distribució ==
Viu a les [[serralada|serralades]] [[Àfrica|africanes]] del nord del [[Sàhara]], a la major part de la [[Penínsulapenínsula Ibèrica]], a [[Sardenya]], [[Sicília]], [[Calàbria]], el sud-est d'[[Europa]] i des del [[Caucas]], [[Palestina]] i [[Anatòlia]] fins a l'[[Àsia Central]]. Als [[Països Catalans]], encara que escàs i en perill d'[[extinció]], encara n'hi ha algunes parelles als [[Pirineus]], [[Camarasa]] i als [[Ports de Beseit]], i és ocasional a les [[Illes Balears]]. Als [[Ports de Beseit]] i al Prepirineu [[Província de Lleida|lleidatà]], el [[Parc Zoològic de Barcelona]] té establerts sengles canyets on diposita animals morts pel fet que amb la desaparició de ramats i amb la mecanització del camp ha minvat el nombre de despulles i, conseqüentment, el nombre de voltors comuns. A l'[[estiu]], quan els ramats pugen a les muntanyes del [[Pirineu]], els voltors comuns es dispersen en aquella direcció.
 
== Hàbitat ==
Quan el dia és tèrmic, de bon matí, solen descansar a les vores dels penya-segats i barrancs orientats al nord-est-, a l'espera que faci la calor suficient per poder guanyar l'altura suficient per superar les crestes i cims. Durant el migdia solen aprofitar les rutes recolzades en relleus orientats al sud i sud-oest, per posteriorment recolzar-se quan el sol declina en els vessants oest i nord-oest, hores en què es comencen a produir les ascendències restitutives, i aprofitant-se de les diferents condicions aerològiques han pogut recórrer centenars de quilòmetres, i depenent de la bonança aerològica de la jornada poden sobrevolar el pla o només mantenir-se sobre els relleus muntanyencs, sent grans coneixedors no només del vol ascendent sinó de les rutes i dels vents apropiats a les diferents altures per traçar els seus recorreguts. Cap al tard tornen als seus refugis, petites escletxes situades preferiblement sota un teulada de roca i protegides dels vents, on passen la nit, coven l'ou quan és època i tiren endavant les seves cries.
 
A la [[Penínsulapenínsula Ibèrica]] és una espècie sedentària que es pot veure tot l'any, però les poblacions d'altres llocs de vegades emigren al sud per hivernar i tornen als seus llocs d'origen per reproduir-se.
 
== Alimentació ==
1.123.791

modificacions