Ostrogots: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: va transcorre com > va transcórrer com |
m Corregit: península itàlica > península Itàlica |
||
Línia 41:
[[Teodoric el Gran]] va ser tant amic com enemic de l'[[Imperi Romà]], segons les circumstàncies. Va obtenir diversos títols romans, com el de [[Patrici (classe romana)|patrici]] i el de [[cònsol de Roma|cònsol]], però per sobre de tot seguia sent el rei del poble ostrogot.
En 488 va conquerir la península
En 493 Teodoric va conquerir [[Ravena]], on Teodoric en persona va matar a [[Odoacre]]. El poder dels ostrogots estava en aquest moment en el seu cim a Itàlia, [[Sicília]], [[Dalmàcia]] i a les terres al nord d'Itàlia. Al moment d'aquesta reconquesta, els ostrogots i els [[visigots]] van començar a col·laborar i aquesta col·laboració es va estrènyer amb el temps fent d'ostrogots i visigots una sola nació.
Línia 58:
Les dues nacions, que es diferenciaven en els seus [[costum]]s, [[llengua]] i [[religió]], habitaven una al costat de l'altra a [[Itàlia]]. Cadascuna era dirigida per un sobirà únic però sota el règim de personeria de les lleis.
És sobretot aquesta imatge del regnat de [[Teodoric el Gran]] la que sorgeix a partir d'ordenances elaborades en el seu nom i en el dels seus successors, en síntesi, els [[gots]] van romandre concentrats en el nord de la península
Segons la concepció de Teodoric, els gots eren els protectors armats dels afables [[romans]], el rei got carregava amb la difícil tasca de governar, mentre que el [[cònsol romà]] rebia els honors per això. Així mateix, totes les formes de l'administració romana van subsistir sota el regnat de Teodoric. La política i la cultura romanes van tenir també una gran influència sobre els [[gots]]. És allà on la doble cultura del rei bàrbar exerceix un paper fonamental.
|