Khilakku: diferència entre les revisions

1 octet eliminats ,  fa 8 anys
m
Corregit: era quasi bé inabastable > era gairebé inabastable
m (Corregit: ni del imperi neobabiloni > ni de l'imperi neobabiloni)
m (Corregit: era quasi bé inabastable > era gairebé inabastable)
A la mort de Sargon II el 705 els [[muskhi]] van donar suport a la revolta de Gurdi de Til-Garimmu, que podria ser el «kulummeu» embolicat en la mort de Sargon II i l'intent de Sargon de suprimir les seves activitats (705 aC); Gurdi, aliat als muskhi i a magnats de diversos llocs de Cilícia, hauria unificat parts de Tabal, [[Azitawadda]], [[Kaska]], [[Meliddu]]/[[Kammanu]] i [[regne de Que|Que]] sota la seva autoritat amb centre a [[Til-Garimmu]] mentre Assyria va conservar Meliddu (ciutat) i algunes altres fortaleses, i els països de Kummukh, Gurgum i Sam'al; vers el 703 els assiris van recuperar Que i Khilakku. A aquesta darrera la dinastia de Tabal havia conservat el poder i va acceptar de bona gana el protectorat assiri. Això va durar fins al 696 aC quan Khilakku i Que es van perdre a causa d'una revolta dirigida per l'''hazanu'' d'Illubra, una ciutat a Que, de nom Kirua; la revolta hauria abraçat Que, Khilliku i part de Tabal; Senaquerib diu que les comunicacions amb Que estaven tallades pels rebels temporalment, però finalment la revolta fou aplanada. El 695 els assiris van ocupar Til Garimmu, [[Tars (Turquia)|Tars]] i Ingirra (la grega Ankiale, transcrit Anquiale), i la capital fou destruïda.
 
Però a la mort de [[Senaquerib]] el [[681]] Khilakku es va tornar a perdre-la junt a [[Meliddu]], a causa dels atacs [[cimmeris]], i els assiris van concentrar la seva estratègia a dominar la plana de Que, i (al nord) Meliddu, deixant la resta abandonada. El 679 aC Que estava sota el seu control. [[Assarhaddon]] (680-669) i [[Assurbanipal]] (669-631 o 627 aC) van enviar tropes a la regió. El primer va enviar forces a Khilakku el 679 aC en persecució del rei de [[Sidó]] Abdu-Milkutti, que hi havia fugit al ser derrotat; era rei Sanduarri, esmentat com a rei de Kundu (Kuinda al golf d'Alexandreta o d'Issos) i Sizu ([[Sis]]) Sisu, situada a les muntanyes al nord de Cilícia al que seria el país de Khilakku, era quasi bégairebé inabastable per un exèrcit degut a la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Així sembla que en aquest temps Que i Khilikku ja estaven unides. Al pujar al tron [[Assurbanipal]] s'esmenta que va enviar regals valuosos un rei de Khilikki anomenat Sandasharme, però no se sap quins territoris dominava. Segurament els assiris van conservar posicions a la plana, potser fins al final del regnat d'Assurbanipal; s'haurien retirat en aquest temps quan el perill cimmeri es va esvair en aquesta zona mentre s'incrementava l'aliança mede-escita-cimmeria a la frontera oriental. Les fonts manquen per aquest període.
 
Caiguda [[Nínive]] el 612 aC apareix a Cilícia un regne unit de la muntanya i la plana (Que) amb capital a [[Tars (Turquia)|Tars]] (Tarzi) que s'hauria anat formant al segle VII aC; el títol que els grecs van donar als seus reis fou ''suuannassai'' o ''syennesis'', i el nom del país va derivar en Cilícia. Els primers ''syennesis'' coneguts els esmenta [[Heròdot d'Halicarnàs]] al segle V aC que explica que el 585 el rei i un tal Labynetus de [[Babilònia]] (potser el futur rei [[Nabònides]], llavors príncep) van fer un tractat amb [[Ciaxares de Mèdia]]. Sembla que el regne es mantenia independent i no era part ni de l'imperi meda ni de l'imperi neobabiloni. El syennesis d'Heròdot va ser succeit per un tal Appuašu, que va aguantar una invasió dels babilonis sota Neriglissar (560-556 aC) vers 557/556 aC; es sospita que la invasió fou deguda a un acostament a Mèdia (tanmateix que Cilícia havia caigut en mans dels medes) però no se saben realment les causes.
1.165.781

modificacions