Batalla de Montjuïc (1705): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: alentats > encoratjats
m Corregit: el conseqüent repartiment > el consegüent repartiment
Línia 38:
 
== Antecedents ==
Preveient la mort de [[Carles II de Castella]] sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüentconsegüent repartiment de possessions entre aquestes potències, però aquest mor i Carles II, que mor el [[1700]] proposa [[Felip d'Anjou]]. Felip entra a Barcelona el [[2 d'octubre]] i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles]] i comencen les hostilitats.
 
El [[27 de maig]] de [[1704]] es produeix ha un primer intent de desembarcament aliat a Barcelona, amb [[Jordi de Darmstadt]] al front amb part de 30 vaixells britànics i 18 holandesos, però és un estol insuficient doncs només compta amb 1.200 soldats d'infanteria, car es comptava amb el suport dels conspiradors però la ciutat es posa a les ordres del virrei i els aliats fugen bombardejant el 31 de maig.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Albareda i Salvadó |nom=Joaquim |títol=Del patriotisme al catalanisme: societat i política: segles XVI-XIX |url=http://books.google.es/books?id=uappAAAAMAAJ&q=31+maig+1704+bombardeig+barcelona&dq=31+maig+1704+bombardeig+barcelona&hl=ca&sa=X&ei=ywqMUfrzEISL7AahioGIBA&ved=0CEEQ6AEwBA |llengua= |editorial=EUMO |data=2001 |pàgines=240 |isbn=8476024517}}</ref> Pres [[Gibraltar]] pels britànics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a [[Lisboa]] en direcció al Mediterrani. S'atura a [[Altea]] on és proclamat Rei i la revolta valenciana dels [[maulet]]s s'exté liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentretant, encoratjats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de [[Vic]].