Leioa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i conseqüent desenvolupament > i consegüent desenvolupament |
|||
Línia 38:
L'origen del topònim provindria de la fusió de les paraules en euskera ''leiho'' (finestra) i ''ona'' (bona) que vindrien a significar una mica així com ''bon mirador'', donades les bones vistes des dels vessants del pujol de Artaza. D'aquesta manera, en castellà antic es coneixia al poble com ''Lexona'', convertit després de l'evolució fonètica de la [[x]]/[[j]] (segle XVII) en ''Lejona'' (igual que ''Xerez''→''Jerez'').
== Història ==
Des dels seus orígens, en 1526, Leioa ha estat un municipi de caserius dispersos dedicats a la ramaderia i el cultiu de la terra. Amb l'arribada de la industrialització a la fi del segle XIX, comença una nova era: es creen nous espais per a l'edificació d'habitatges, la indústria, l'oci... Però el gran canvi de Leioa es produïx en els anys 60 amb la implantació d'importants empreses que eleven el nivell de vida d'una població creixent. El creixement demogràfic i
== Economia ==
Compta amb indústria de l'acer, química, mecànica, alimentària i del vidre. En aquest municipi es troba situat el Campus principal (inclosa la Seu del Rectorat) de la [[Universitat del País Basc]]. Les facultats que aquí se situen són la Facultat de Medicina i Odontologia, Facultat de Ciència i Tecnologia, Facultat de Belles Arts, Facultat de Ciències Socials i de la Informació, Escola Universitària de Relacions Laborals, Escola Universitària d'Infermeria, Escola d'Hostaleria. Posseïx un Aula Magna, la unitat de Biofísica del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques|CSIC]] i el major poliesportiu universitari de tot el País Basc.
| |||