Màquina eina: diferència entre les revisions

Les màquines eines modernes daten de 1775, any en el qual l'inventor britànic [[John Wilkinson]] va construir una perforadora horitzontal que permetia aconseguir superfícies cilíndriques interiors. Cap a 1794 [[Henry Maudslay]] va desenvolupar el primer torn mecànic. Més endavant, [[Joseph Whitworth]] va accelerar l'expansió de les màquines de Wilkinson i de Maudslay en desenvolupar diversos instruments que permetien una precisió d'una milionèsima de polzada (25 milionèsimes de mil·límetre). Els seus treballs van tenir gran rellevància, ja que es necessitaven mètodes precisos de mesura per a la fabricació de productes fets amb peces intercanviables.

 

Durant el segle XIX es va aconseguir un grau de precisió relativament alt en torns, planejadores, pulidores, serres, fresadores, perforadores i perforadores. La utilització d'aquestes màquines es va estendre a tots els països industrialitzats. Durant les albors del segle XX van aparèixer màquines eines més grans i de major precisió. A partir de 1920 aquestes màquines es van especialitzar i entre 1930 i 1950 es van desenvolupar màquines més potents i rígides que aprofitaven els nous materials de tall desenvolupats en aquell moment. Aquestes màquines especialitzades permetien fabricar productes estandarditzats amb un cost baix, utilitzant mà d'obra sense qualificació especial. No obstant això, mancaven de flexibilitat i no es podien emprar per a diversos productes ni per a variacions en els estàndards de fabricació. Per solucionar aquest problema, els enginyers s'han dedicat durant les últimes dècades a dissenyar màquines eines molt versàtils i precises, controlades per ordinadors o computadores anomenades màquines de control númeric, que permeten fabricar de forma barata productes amb formes complexes. Aquestes noves màquines s'apliquen avui en tots els camps.