Plini el Vell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 36:
<< ''[4] Era a Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meva mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] ... Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'on pogués albirar-se millor aquella meravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de lluny no sabien ben bé de quina muntanya sorita, després es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap altre arbre.''
''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacle semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar amb ell, si jo volia. Li vaig respondre que m'estimava més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ja
''11. Ja la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ja queien rocs i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ja la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les platges. Vacil·là un instant si havia de recular. Tot seguit, però, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna afavoreix els coratjosos. Arriba't a casa de Pomponià." [12] Aquest era a Estàbies, i la meitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la platja -- el separava de nosaltres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugit si calmava el vent contrari. Dut per aquest vent, que li era favorable, el meu oncle l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar amb la seva serenitat la temor de l'altre, mana que hom prepari el bany. Un cop rentant es posa a taula, i sopa joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''
''13. Entretanto, desde muchos puntos de la cima del Vesubio relucían llamas muy grandes y altas columnas de fuego cuyo resplandor y claridad se avivaban en las tinieblas de la noche. Para atenuar los miedos, mi tío no dejaba de repetir que estaban ardiendo en su soledad las villas abandonadas y los fuegos encendidos dejados por los campesinos en la precipitación de su huida. Entonces él se acostó y descansó con un sueño no fingido [...]. 14. Pero el área desde el cual se accedía a la quinta se presentaba ya tan cubierta de cenizas y piedra pómez que, si se demoraban más en la casa, les iba a ser imposible la salida. Le despiertan y se unen a él Pomponiano y los otros que habían permanecido despiertos toda la noche. 15. Discuten en común si permanecer bajo techado o salir fuera. Los fuertes y frecuentes temblores de tierra agitaban las casas, que parecía que arrancadas de sus cimientos oscilaban en una dirección y en la otra. 16. Al aire libre temían la caída de fragmentos de piedra pómez, aunque ligera y porosa. Esta fue, sin embargo, la opción que les hizo tomar la comparación de los peligros [...] 17. [...] Se decidió acercarse a la costa y ver desde cerca si en ese momento era posible hacerse a la mar; ésta permanecía todavía encrespada y adversa. 18. Allí recostado sobre una sábana pidió agua fría dos veces y se la bebió. Después las llamas y el olor a azufre, mensajero del fuego, hicieron huir a unos y a é lle excitaron sobremanera. Apoyándose en dos de sus siervos se levantó, pero volvió a caer, según colijo asfixiado por el denso humo y con el corazón paralizado, pues lo tenía débil y estrecho por naturaleza, y a menudo sufría congestiones [...]. Su cadáver se encontró intacto, ileso y vestido tal y como había salido; el aspecto del cuerpo era más el de un dormido que el de un muerto. >>''
|