Plini el Vell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 36:
<< ''[4] Era a Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meva mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] ... Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'on pogués albirar-se millor aquella meravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de lluny no sabien ben bé de quina muntanya sorita, després es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap altre arbre.''
 
''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacle semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar amb ell, si jo volia. Li vaig respondre que m'estimava més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ja sortidasortia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com al seva vil·la queia al bell dessota de la muntanya i no li restava altra fugida que per les naus, -- li pregava que la tragués d'aquell mal pas tan extrem. [9]. Ell canvia aleshores de parer i apressa tant com pot allò que havia començat amb un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perquè la riba era freqüentada per la seva amenitat. [10] Es llança pel camí dret cap allà d'on els altres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''
 
''11. Ja la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ja queien rocs i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ja la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les platges. Vacil·là un instant si havia de recular. Tot seguit, però, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna afavoreix els coratjosos. Arriba't a casa de Pomponià." [12] Aquest era a Estàbies, i la meitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la platja -- el separava de nosaltres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugit si calmava el vent contrari. Dut per aquest vent, que li era favorable, el meu oncle l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar amb la seva serenitat la temor de l'altre, mana que hom prepari el bany. Un cop rentant es posa a taula, i sopa joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''
''11. A medida que las naves se acercaban, iban cayendo sobre ellas cenizas más densas y más calientes y más calientes y ya incluso trozos de piedra pómez y piedras calcinadas y partidas por el fuego; ya ''había un bajo fondo y las rocas desprendidas del monte hacían inaccesibles los litorales. Dudó un momento si retroceder, pero al punto le dijo al timonel que siguiera: “a los valientes les ayuda la fortuna”, dijo. “Pon rumbo a la casa de Pomponiano”. 12. Este se hallaba en Estabia, al otro lado del golfo (pues el mar llena la curvada costa que insensiblemente se cierra en círculo)'. Allí, aunque todavía no se hallaba cerca el peligro, se había visto que crecía y se aproximaba. Por eso, Pomponiano había cargado sus cosas en unas barcas dispuesto a huir, si el viento se hacía contrario. En ese momento a mi tío le condujo hasta allí un viento favorable. Abraza a su amigo, que se hallaba tembloroso, le consuela, le anima y para aliviar los temores de aquél con su propia tranquilidad ordena que le bajen en el baño y después de lavarse, se reclina a la mesa y cena alegre o, lo que es igual de meritorio, pareciendo que lo estaba.''''
 
''13. Entretanto, desde muchos puntos de la cima del Vesubio relucían llamas muy grandes y altas columnas de fuego cuyo resplandor y claridad se avivaban en las tinieblas de la noche. Para atenuar los miedos, mi tío no dejaba de repetir que estaban ardiendo en su soledad las villas abandonadas y los fuegos encendidos dejados por los campesinos en la precipitación de su huida. Entonces él se acostó y descansó con un sueño no fingido [...]. 14. Pero el área desde el cual se accedía a la quinta se presentaba ya tan cubierta de cenizas y piedra pómez que, si se demoraban más en la casa, les iba a ser imposible la salida. Le despiertan y se unen a él Pomponiano y los otros que habían permanecido despiertos toda la noche. 15. Discuten en común si permanecer bajo techado o salir fuera. Los fuertes y frecuentes temblores de tierra agitaban las casas, que parecía que arrancadas de sus cimientos oscilaban en una dirección y en la otra. 16. Al aire libre temían la caída de fragmentos de piedra pómez, aunque ligera y porosa. Esta fue, sin embargo, la opción que les hizo tomar la comparación de los peligros [...] 17. [...] Se decidió acercarse a la costa y ver desde cerca si en ese momento era posible hacerse a la mar; ésta permanecía todavía encrespada y adversa. 18. Allí recostado sobre una sábana pidió agua fría dos veces y se la bebió. Después las llamas y el olor a azufre, mensajero del fuego, hicieron huir a unos y a é lle excitaron sobremanera. Apoyándose en dos de sus siervos se levantó, pero volvió a caer, según colijo asfixiado por el denso humo y con el corazón paralizado, pues lo tenía débil y estrecho por naturaleza, y a menudo sufría congestiones [...]. Su cadáver se encontró intacto, ileso y vestido tal y como había salido; el aspecto del cuerpo era más el de un dormido que el de un muerto. >>''