Bertold I de Caríntia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: però es preferible > però és preferible
m Corregit: ducat. Tant precària > ducat. Tan precària
Línia 1:
'''Bertold I de Zähringen i de Caríntia''' (nascut vers 1000, mort 6 de novembre de 1078 a Weilheim an der Teck) dit el Barbut, fou comte d'[[Ortenau]] i [[Brisgau]] i l'ancestre de la casa de [[Baden]] i fou també [[ducat de Caríntia|duc de Caríntia]] i [[marca de Verona|marcgravi de Verona]]. Per la seva mare Luitgarda de Nellenburg probablement descendia dels [[Hohenstaufen|Staufen]], que eren comtes a [[Ortenau]], [[Thurgau]], [[Breisgau]], i [[Baar]]. El seu pare era Bertilló o Bezzelí de Villingen, comte a Ortenau (després Zähringen) i a Brisgau. A vegades s'esmenta com Bertold II perquè es compta a [[Bertold de Baviera]] que fou marcgravi de Caríntia (937-947) de la prestigiosa dinastia dels [[Luitpoldings|Liutpoldings]], però és preferible emprar aquest ordinal pel [[Bertold II de Caríntia|seu fill]], que fou (1092-1098) pretendent al ducat de Suàbia, al ducat de Caríntia i al marcgraviat de Verona (i en tots els casos li correspon el "II").
 
Era partidari d'[[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]] i aquest li va prometre el [[ducat de Suàbia]]. No obstant això, havent mort l'emperador (1056), la seva vídua [[Agnès de Poitou]], regent del fill menor [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] va donar aquest feu a [[Rodolf de Rheinfelden]] el 1057. Bertold va rebre en concepte d'indemnització per l'abandonament de la seva demanda al ducat, la promesa de ser infeudat amb el primer ducat disponible, que es va concretar el 1061 amb els títols de duc de Carintia i marcgravi de Verona, per la qual cosa els futurs ''Zähringer'' (família de [[Zähringen]]) van ascendir a la categoria d'una casa immediata. No obstant a Caríntia i Verona, Bertold no es va poder imposar a la noblesa local i mai fou plenament acceptat com a governant, tenint el poder efectiu (però no el títol) el comte [[Marquard IV d'Eppenstein]] que exercia gairebé tot el poder especialment al sud del ducat. TantTan precària era la seva situació que Lampert d'Hersfeld fins i tot diu que en fou privat el 1072/1073, però la referència és controvertida; no obstant el ducat de Caríntia amb la marca de Verona foren perduts efectivament el 1077.
 
Durant la [[Querella de les Investidures]] Bertold va lluitar junt amb els també ducs [[Rodolf de Rheinfelden]] de [[Ducat de Suàbia|Suàbia]] i [[Güelf I de Baviera|Welf IV]] de [[ducat de Baviera|Baviera]], en oposició al rei [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]]. Va recolzar l'elecció de l'anti-rei [[Rodolf de Rheinfelden]] i per aquesta causa, a la Dieta a [[Ulm]] del 1077 fou deposat com duc i marcgravi i condemnat a l'ostracisme. Com a nou duc de Caríntia fou reconegut [[Luitold de Caríntia|Luitold]], el fill de [[Marquard IV d'Eppenstein|Marquard d'Eppenstein]]. Bertold es va retirar a les seves propietats de Suàbia, i va mantenir sempre la seva enemistat amb Enric IV, i va mostrar la seva simpatia envers [[Frederic I de Suàbia|Frederic I de Satufen]], duc de Suàbia, patint constants atacs de les tropes imperials