Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tres vegades però nomes amb > tres vegades, però només amb |
m Corregit: subdivisions tant diferents > subdivisions tan diferents |
||
Línia 50:
Dins del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], Maximilià, es va trobar amb la pressió dels governants locals que van creure que les guerres contínues del rei amb els francesos per augmentar el poder de casa no estaven entre els seus propis interessos. També hi va haver consens en que, amb la finalitat de preservar la unitat de l'Imperi, eren necessàries profundes reformes, les quals s'havien retardat durant molt de temps, però que es van posar en marxa el 1495 a la Dieta de [[Worms]]. Un nou òrgan, el ''Reichskammergericht'' va ser introduït, el qual seria en gran manera independent de l'Emperador. Per finançar-ho, un nou impost, el ''Pfennig Gemeine'' es va posar en marxa. Però la seva recol·lecció mai va ser un èxit total. Els governants locals volien més independència enfront de l'emperador i un enfortiment del seu domini territorial propi. Això va portar a Maximilià a acordar l'establiment d'un òrgan anomenat ''Reichsregiment'', que es reuniria a [[Nuremberg]] i es compondria dels diputats de l'emperador, els governants locals, els comuns i els prínceps electors del Sacre Imperi. El nou òrgan va demostrar ser políticament feble i el seu poder va tornar a Maximilià de nou el 1502.
A causa de la difícil situació externa i interna que va enfrontar, Maximilià també va sentir la necessitat d'introduir reformes en els territoris històrics de la casa d'Habsburgo per tal de finançar el seu exèrcit. Usant les institucions borgonyones com a model, va intentar crear un estat unificat. Això no va ser un gran èxit, però un dels resultats a llarg termini fou la creació de tres subdivisions
Maximilià estava angoixat sempre per dificultats financeres, la seva renda no semblava ser suficient per mantenir els seus grans objectius i les seves polítiques. Per això es va veure obligat a agafar crèdits substancials de les grans famílies de banquers alemanys, especialment de les famílies de Baumgarten, [[Fugger]] i Welser. Jörg Baumgarten fins i tot va actuar com a assessor financer de Maximilià. Els Fugger van dominar el negoci de la mineria de coure i plata al Tirol, a canvi d'un crèdit de gairebé 1 milió de florins amb el propòsit de subornar als prínceps electors per triar al nét de Maximilià, Carles (V) com el nou emperador. A la fi del govern de Maximilià, el muntant del deute dels Habsburg ascendia a 6 milions de florins, el que va correspondre a una dècada dels ingressos tributaris de les seves terres hereditàries. Hi va haver d'esperar fins al final del segle XVI per pagar aquest deute.
| |||