Obre el menú principal

Canvis

1 octet eliminats ,  fa 5 anys
m
Corregit: moments tant crucials > moments tan crucials
El [[963]] va morir Romà II i el primer ministre Brindes, desconfiant del prestigi adquirit per Nicèfor, el va voler arruïnar i va fer propostes als generals [[Joan I Zimisces|Joan Zimisces]] i al seu germà Romà Curcues, lloctinents de Nicèfor, per aconseguir el seu propòsit, però els dos generals van posar al corrent al seu cap, i la conspiració va fracassar.
 
[[Teofano]], la vídua de Romà II, va recompensar a Nicèfor amb el suprem comandament de tots els exèrcits a Àsia, amb autoritat de fet sobirana. Els partidaris de Nicèfor el pressionaven per assolir l'imperi per no deixar que una dona i dos infants tinguessin el govern en moments tanttan crucials. Nicèfor va accedir, es va proclamar emperador i va anar a Constantinoble per casar-se amb Teofano; fou coronat el mes de desembre del [[963]]. Els dos joves emperadors, [[Basili II]] i [[Constantí VIII]] van romandre al tron només de nom.
 
Sota el general [[Joan I Zimisces|Joan Zimisces]] els bizantins van continuar les seves victòries a Cilícia i Síria. El [[964]] Nicèfor va tornar a la zona i en tres campanyes va conquerir [[Damasc]], [[Trípoli (Líban)|Trípoli]], [[Nisibis]] i moltes altres ciutats sirianes. Les darreres fortaleses a Cilícia es van rendir el [[965]]. Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan va haver de pagar tribut i va morir a Alep d'un atac d'hemiplegia, el febrer del [[967]], amb 51 anys. El va succeir el seu fill [[Saad al-Dawla Abul Maali Sharif]], tributari i després ([[882]]-[[886]]) vassall bizantí.
1.120.671

modificacions