Front occidental (Primera Guerra Mundial): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: fins > fins a
m Corregit: "d'Estats Units"
Línia 78:
L'agost de 1916, després de la substitució de Falkenhayn per [[Paul von Hindenburg]] i [[Erich Ludendorff]], l'estat major alemany decidí que l'exèrcit es mantindria en posicions defensives durant tot l'any al front occidental, mentre es concentrava en altres fronts. Això es traduí en la construcció d'una línia defensiva, l'anomenada [[Línia Hindenburg]], 3 quilòmetres darrere del front a la zona del sortint de Noyon, des d'[[Arràs]] fins a Saint-Quentin. El [[9 de febrer]] de [[1917]], les forces alemanyes començaren a retirar-se cap a la Línia Hindenburg, operació que completaren el [[5 d'abril]]. Aquesta retirada anul·lava la possibilitat d'atacar els dos flancs del sortint de Noyon i permetia als alemanys escurçar notablement la longitud de front que havien d'ocupar amb el consegüent estalvi en homes i material.
 
D'altra banda, el [[6 d'abril]], els [[Estats Units]] entraren en guerra, al costat de les forces aliades. A començament de 1915, després de l'enfonsament del ''[[RMS Lusitania|Lusitania]]'', Alemanya havia aturat la [[guerra submarina sense restriccions]] a l'Atlàntic per evitar l'entrada d'dels Estats Units a la guerra. Malgrat això, a causa del descontentament creixent entre la població civil, per l'escassetat de menjar, el govern decidí reprendre la guerra submarina sense restriccions el febrer de 1917. La idea era que una ofensiva submarina massiva podria obligar el Regne Unit a abandonar la guerra en sis mesos, mentre que les eventuals forces americanes encara trigarien un any a arribar amb prou quantitat a Europa. L'estratègia tingué un èxit espectacular durant els primers mesos i provocà una gran preocupació a l'almirallat i el govern britànics. Tanmateix, els càlculs alemanys eren excessivament optimistes i, a més, quan l'almirallat finalment es convencé de la bondat del sistema de [[comboi]]s, les pèrdues de vaixells disminuïren considerablement.
 
Si bé els alemanys decidiren quedar-se a la defensiva durant 1917, els francobritànics, ara ajudats amb tropes dels Estats Units, continuaren intentant aconseguir el trencament de les línies alemanyes que, nogensmenys, ara estaven molt més defensades. A l'abril es produí la [[batalla d'Arràs (1917)|batalla d'Arràs]] i posteriorment l'[[batalla de la cresta de Vimy|atac canadenc a la cresta de Vimy]], cap dels dos amb resultats apreciables.