Vàters al Japó: diferència entre les revisions

Existeixen tres tipus de '''vàters aal Japó'''. El més antic és similar a una [[placa turca]], i encara és habitual en serveis públics.

Després de la [[Segona Guerra Mundial]], es van fer comunes els [[vàter]]s amb cisterna de tipus occidental. Els més moderns són ara els vàters amb [[bidet]] incorporat, que, a data de [[2004]], estan presents en més de la meitat dels habitatges japonesos i són encara més populars en hotels. Al [[Japó]] aquests bidets se solen cridar {{nihongo|''Washlets''|ウォシュレット}}, un nom comercial de l'empresa [[TOTO]], i inclouen moltes funcionalitats avançades que rarament es veuen fora dedel Japó.

AAl Japó els vàters s'han usat des de l'inici de la civilització, encara que el seu ús i construcció exactes encara es desconeixen. Els sistemes de drenatge més antics són del període [[Yayoi]] (entre els anys [[300 aC]] i el [[250|250 dC]]). Aquests sistemes s'usaven en instal·lacions més grans, probablement en conjunt amb vàters. Durant el [[període Nara]] ([[710]] a [[784]]), es va crear un sistema de clavegueram a la capital [[Nara (Japó)|Nara]]. Consistia en uns corrents d'aigua de 10 a 15 [[centímetre|cm]] d'amplària on l'usuari es posava a la gatzoneta amb un peu a cada costat del flux d'aigua. S'usaven pals de fusta a manera de [[paper higiènic]].

Els vàters més antics dedel Japó també daten d'aquest temps. Es construïen sobre un clot en el sòl de forma similar a una [[latrina]].

En els primers temps s'usaven [[algues]] per netejar-se, però ja en el [[període Edo]], se substituïren per paper higiènic fet de ''[[washi]]'' (paper tradicional japonès). A les regions de muntanya s'usaven també espàtules de fusta i grans fulles. Sovint els vàters es construïen sobre un corrent d'aigua. No obstant això, històricament les latrines eren més habituals, atès que eren més fàcils de construir i es podien usar les [[femtes]] com [[fertilitzant]], una cosa molt important en un país on el [[budisme]] i el seu [[vegetarianisme]] associat feien reduir la dependència en el bestiar per menjar. De fet, els productes de deixalla de la gent rica es venien més cars a causa que la seva dieta era millor.<ref>[http://www.sewerhistory.org/articles/whregion/japan_waj01/index.htm «Grans bretxes: tot sobre el treball d'aigües residuals aal Japó»]. Tòquio: Associació de Treballs d'Aigües Residuals dedel Japó, pàg.&nbsp;47. ff.</ref>

Els vàters i [[urinari]]s d'estil occidental van començar a aparèixer aal Japó al començament del [[segle XX]], però el seu ús només es va estendre després de la segona guerra mundial a causa de la població americana. En [[1977]] la venda de vàters occidentals va excedir la de les tradicionals «plaques turques» japoneses. Basant-se en els vàters suïssos i nord-americans amb bidet incorporat, la major companyia del món de fabricació d'aparells sanitaris, [[TOTO]], va presentar el Washlet en [[1980]]. Les empreses japoneses produeixen actualment alguns dels vàters més avançats i de més alta tecnologia del món.

L'[[Associació Japonesa del Vàter]] celebra un dia no oficial del vàter el [[10 de novembre]], perquè aal Japó els nombres 11/10 (per al mes i el dia) es poden llegir ''ii-to(ire)'', que també significa "bon vàter".

El vàter tradicional d'estil japonès (和式, ''washiki'') és una [[placa turca]], també coneguda com a «inodor asiàtic», ja que són comuns en tota [[Àsia]] altres vàters similars a aquest. Aquest tipus de vàters difereix dels occidentals tant en construcció com en la forma d'ocupació. El vàter tradicional japonès sembla bàsicament un [[urinari]] posat en horitzontal sobre el sòl. La majoria d'ells aal Japó estan fets de porcellana, encara que en alguns casos (com als trens), també es fan d'acer inoxidable. En comptes d'asseure's, l'usuari s'ajup sobre la condícia mirant cap al cassó hemisfèric, això és, cap a la paret que està després del vàter en la imatge de la dreta. Una espècie de canaló recull els residus, en lloc de la tassa plena d'aigua que s'empra en els vàters occidentals. La resta dels aparells, tals com la cisterna i les canonades, poden ser idèntics als del vàter occidental. Tirar de la cadena fa que l'aigua empenyi els residus des del canaló cap a un desguàs que desemboca en el sistema de clavegueram. La cisterna sovint es maneja de la mateixa forma que en els vàters occidentals, però alguns tenen en el seu lloc manilles per tirar o pedals en el sòl.

El vàter estàndard que s'usa a tot el món es denomina inodor «tipus occidental» (洋式) aal Japó. Aquests vàters, juntament amb els vàters d'alta tecnologia, són més comunes a les cases japoneses que els vàters tradicionals, encara que alguns apartaments antics conserven adhesius en la condícia explicant la forma correcta d'usar els vàters occidentals per orinar i defecar.Encara que la majoria de llocs públics, tals com a escoles, temples i estacions de tren sovint estan equipats només amb excusats tradicionals, en les seves pròpies llars, els japonesos prefereixen poder asseure's, especialment persones ancianes per els qui posar-se a la gatzoneta suposa un esforç o és incòmode.

El producte de [[TOTO]] anomenat ''Washlet Zoe'' està llistat en el ''[[Llibre Guinness dels rècords]]'' com el vàter més sofisticat (té set funcions). No obstant això, ja que aquest model es va presentar en [[1997]], probablement sigui inferior a l'últim producte del mateix fabricador, el ''Neorest''. La idea del ''washlet'' va provenir de l'exterior, i el primer vàter amb bidet integrat es va produir fora dedel Japó en [[1964]]. L'era dels vàters d'alta tecnologia va començar aal Japó en [[1980]] amb la introducció de la Washlet G Seriïs per [[Toto]], i des de [[2002]], gairebé la meitat de les llars japoneses disposen d'aquest tipus de vàter, excedint a la quantitat de llars amb un ordinador personal. Encara que l'inodor sembla com un occidental a primera vista, té una sèrie de funcions addicionals, tals com a assecador, escalfador de seient, opcions de massatge, controls d'ajust del doll d'aigua, obertura automatitzada de la tapa, activació de la cisterna després de l'ús, panells de control sense fils, calefacció i aire condicionat per a l'habitació, etc.

Investigadors aal Japó han descobert que la majoria dels clients prefereixen una temperatura de l'aigua lleugerament superior a la temperatura corporal, i 38&nbsp;[[grau Celsius|°C]] es considera la millor. La posició exacta del filtre també sol poder ajustar-se avanci o enrere manualment. Els washlets de gamma alta també permeten seleccionar un doll pulsante. Els fabricants afirmen que ajuda en casos de [[hemorroides]]<ref>Christine Dimmer, Brian Martin, ''et al'' (1996): [http://www.uow.edu.au/arts/sts/bmartin/pubs/96tldp.html «Posar-se a la gatzoneta per a la prevenció de les hemorroides»], Estudis del Department de Ciència i Tecnologia, Universitat de Wollongong, NSW 2522, Austràlia; publicat en la ''Carta de Townsend per a doctors i pacients'', temi n.º&nbsp;159, octubre de 1996, pàg.&nbsp;66-70.</ref> i [[restrenyiment]], i el doctor Hiroshi Ojima [http://www.theplumber.com/japaneseobsession.html afirma] que aquests vàters són populars a causa de l'escàs consum de fibra i del gran índex de restrenyiment que hi ha aal Japó. Els washlets més avançats poden fins i tot barrejar l'aigua tèbia amb [[sabó]] per millorar el procés de neteja.

Aquestes dades podrien enviar-se automàticament al metge a través d'un [[telèfon cel·lular]] amb accés a [[Internet]]. No obstant això, aquests dispositius són encara molt escassos aal Japó, i el seu futur èxit comercial és difícil de predir. Està en desenvolupament un vàter operat per la veu que comprèn ordres verbals. Toto, Nais, i altres companyies també fabriquen «washlets de viatge» portàtils que funcionen amb bateries, que han d'emplenar-se amb aigua temperada abans d'usar-se.

Els urinaris aal Japó són molt similars als [[urinari]]s de la resta del món, i són principalment usats per a serveis masculins públics o serveis masculins per a molts usuaris.

Abans i durant l'[[Era Meiji]], els urinaris eren usats comunament per homes i dones. Tradicionalment, un [[quimono]] es porta sense roba interior, i les dones simplement alçaven el seu quimono, i amb una empenta cap amunt de la seva vulva, eren capaces de dirigir l'[[orina]] a l'urinari. Aquesta pràctica va desaparèixer al [[segle XX]], després que la majoria de les dones van començar a vestir roba occidental. Avui dia, fins i tot el quimono es vas veure gairebé sempre amb roba interior. L'urinari femení va viure una petita restauració entre [[1951]] i [[1968]] quan Toto els produïa. Aquest dispositiu de forma cònica se situava en el sòl. No obstant això, mai es van fer realment populars, i només queden alguns, com per exemple sota l'Estadi Nacional dedel Japó dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1964]] en [[Tòquio]].

== Accessoris específics dedel Japó ==

Els serveis al Japó tenen accessoris molt similars als de la resta del món, incloent [[paper higiènic]], escombreta, [[Sifó (hidràulic)|sifó]], etc. No obstant això, hi ha alguns accessoris que rarament es troben fora dedel Japó.

Els serveis públics són fàcils de trobar aal Japó. Hi ha serveis en grans magatzems, supermercats, llibreries, tendes de CD, parcs, gairebé totes les tendes 24h i en gairebé totes les estacions de ferrocarril. A partir de la [[dècada de 1990]], hi ha hagut un moviment per aconseguir que els serveis públics siguin més nets i més hospitalaris del que eren prèviament.

AAl Japó, ser net és un factor molt important, ja algunes paraules japoneses que indiquen neteja també es pot usar per descriure bellesa.

Hi ha diverses raons per a les vendes fora dedel Japó. Una raó principal és que als usuaris els porta algun temps fer-se a la idea del washlet. Les vendes aal Japó també eren lentes quan es va presentar el producte inicialment en [[1980]], però després de certa aclimatació, les vendes van millorar significativament a partir de [[1985]]. Al voltant de [[1990]], el 10% de les llars japoneses tenien un washlet, i aquest nombre va pujar fins al 50% en [[2002]]. Toto espera una corresponent pujada en les vendes a l'estranger en els propers anys. Una altra raó és la falta d'una font d'electricitat prop de la condícia. Mentre pràcticament totes cambres de bany japoneses tenen un [[endoll]] després del vàter, molts serveis estrangeres no tenen cap a prop. Finalment, a Europa, existeix la competència amb el [[bidet]] tradicional occidental; d'altra banda, els nord-americans no estan acostumats a cap tipus de bidet.