Concepció Badia i Millàs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: deixebles tant destacades > deixebles tan destacades
m Corregit: cop tant dur > cop tan dur
Línia 74:
El vespre del 17 de juliol de 1936, durant l'assaig general amb l'[[Orquestra Pau Casals]] i l’[[Orfeó Gracienc]] del concert inaugural de l'Olimpíada Popular, arriba la notícia de l'alzamiento militar. [[Pau Casals]] els exhorta: "''Amics, cantem aquesta nit l'himne de l'alegria, perquè potser és el darrer cop que ho fem junts!''". I així l'interpreten, emocionats, sense públic, com un cant a la pau.
 
Aquella nit, esclata la [[Guerra Civil]]. Conxita, una dona que en aquells temps ara inestables viu sola amb les seves tres filles, ja que el seu marit havia hagut de marxar a Amèrica, es trasllada a viure a la casa de la família de l'amic Manel Clausells, reconegut promotor cultural, secretari de l'Associació de Música "da Camera". El primer matí d'octubre, però, Clausells no arriba al seu despatx, i Conxita surt a cercar-lo per tots els hospitals de Barcelona, fins que el troba mort: l'havien assassinat. Davant d'aquest cop tanttan dur, Conxita decideix emprendre el camí de l'exili, com ho fan altres personalitats del país, la vida dels quals està en perill. [[Ventura Gassol]] i [[Pau Casals]] aconsegueixen que pugui marxar cap a França amb les seves filles i el pianista [[Alexandre Vilalta]]. L'acompanya personalment el comissari de Propaganda del Govern de la Generalitat [[Jaume Miravitlles]]. Així, el febrer de 1937, Conxita emprèn el camí de l’exili com a ambaixadora cultural catalana realitzant uns concerts que la [[Generalitat de Catalunya]] organitza a França amb motiu de l'exposició sobre l'Art Romànic Català.
 
== L'exili ==