Concepció Badia i Millàs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: deixebles tant destacades > deixebles tan destacades |
m Corregit: cop tant dur > cop tan dur |
||
Línia 74:
El vespre del 17 de juliol de 1936, durant l'assaig general amb l'[[Orquestra Pau Casals]] i l’[[Orfeó Gracienc]] del concert inaugural de l'Olimpíada Popular, arriba la notícia de l'alzamiento militar. [[Pau Casals]] els exhorta: "''Amics, cantem aquesta nit l'himne de l'alegria, perquè potser és el darrer cop que ho fem junts!''". I així l'interpreten, emocionats, sense públic, com un cant a la pau.
Aquella nit, esclata la [[Guerra Civil]]. Conxita, una dona que en aquells temps ara inestables viu sola amb les seves tres filles, ja que el seu marit havia hagut de marxar a Amèrica, es trasllada a viure a la casa de la família de l'amic Manel Clausells, reconegut promotor cultural, secretari de l'Associació de Música "da Camera". El primer matí d'octubre, però, Clausells no arriba al seu despatx, i Conxita surt a cercar-lo per tots els hospitals de Barcelona, fins que el troba mort: l'havien assassinat. Davant d'aquest cop
== L'exili ==
|